cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
15°

Ñetas, cultura, pacte

Temps enrere, als que feien necieses els deien ases. En aquest genèric hi cabia tota mena de ximpleries i de comportaments antisocials. Un ase era el que bramava (més que parlava) per fer-se notar, el que es barallava a pedrades amb els seus rivals, el que pegava o escopia. A cada poble, els ases acostumaven a tenir un centre de trobada que solia ésser una taverna. La majoria eren joves, alliçonats per alguns fadrins mal casadissos. S'arremolinaven en el portal i feien notar la seva presència. Si eres dona jove i et creuaves amb un vianant que procedia d'allà on s'havien reunit, t'ho feia saber. Més amunt hi ha ases, t'advertia. I tu, la dona jove, sovint optaves per fer mitja volta o continuar camí fent voltera. Més que res per no avergonyir-te de la seva grolleria. Tot i això, no tenies per què esperar-ne, d'ells, cap ofensa imperdonable. A tot estirar xiulaven o bramaven. Si algun s'hagués passat un pèl d'allò que la gent s'havia acostumat a tolerar-los, son pare li hauria escalfat les orelles. Els ases eren part del tipisme de cada localitat. I els veïns els acceptaven com un component social inevitable i irrenunciable. Tanmateix, tot i aquesta acceptació implícita de la seva presència activa, a ells, als ases, mai no se'ls hauria ocorregut constituir-se en associació cultural, de la mateixa manera que el senyor batlle no hauria pres la iniciativa de citar-los a la Casa de la Vila per pactar, a canvi de suport logístic i potser econòmic, les condicions de la seva integració social. D'això s'encarregava son pare. I si no, la vida. Faig aquests reflexions, després de llegir, ahir, a DdB i UH, l'excel·lent entrevista de Juan Poyatos a Julio David García, un jove de l'Equador que s'autoproclama cap dels ñetas a Mallorca. Perquè el lector pugui fer una valoració d'aquesta història, cal tenir present que els ñetas foren fundats per Carlos Torres, àlies La Sombra, en els barris penitenciaris de Puerto Rico i que ben aviat s'establiren a les ciutats nord-americanes amb més immigració llatina. A Barcelona es donaren a conèixer amb l'assassinat de Ronny Tapia, un adolescent, estudiant modèlic, al qual confongueren amb un King. Va ésser el 2003. I l'any passat, a Carabanchel, anaren més amb compte i no s'equivocaren de víctima. En conseqüència, mataren a ganivetades un tal Rafael, King de debò. Tot i els atenuants de marginació social que poden adduir-se per tal de justificar l'existència dels ñetas i d'altres grups juvenils del mateix perfil, fa la impressió que les seves agressions estan presidides per un menyspreu pregon als valors bàsics, com és ara el respecte per la vida humana, i una estupidesa clamorosa. L'entrevista de Juan Poyatos a Julio David no em fa modificar aquesta convicció. Julio David s'esplaia amb el periodista. Explica que al seu país de procedència, l'Equador, els ñetas fan planta, no endebades acaben de signar un acord de pau amb el coronel Wilson Alulema, de la policia nacional. I a continuació entra en el camp de les confidències: els ñetas han decidit no atonyinar-se més amb els Latin Kings, però, ara per ara, continuaran repartint-se neules amb els Bling Bling, cada vegada que es topin enmig del carrer, cosa que pot succeir demà mateix davant la casa de vostè, amic lector. Amb aquests referents, Julio David anuncia que els ñetas de Mallorca estan disposats a sospesar els avantatges que els reportaria convertir-se en associació cultural, convenientment legalitzada. Algú de Cort els rebrà dia nou per parlar-ne -en l'entrevista no s'especifica qui-, però ja avança que si l'interlocutor els proposa millorar les relacions amb els Bling Bling no hi ha res a fer. Si no vaig errat, els dirigents de l'OCB tenen audiència demanada a Eberhard Grosske des de fa no sé quin temps, i aquest no els ha pogut rebre per qüestió d'agenda. A més a més, hi ha molta gent amb problemes, preocupacions o projectes positius que mai no seran rebuts ni escoltats per una autoritat municipal. En canvi els ñetas aniran a l'ajuntament i, per afegitó, imposaran les condicions del diàleg. Davant això, no puc estar de demanar-me, amb un cert desencís, si per devers Cort no deuen portar les sabates girades de peu, perquè una cosa és ésser tolerants i l'altra, babaus.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris