lluvia ligera
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
26°

Illencs en els Estats Units (II)

Encara que els emigrants procedents de les Illes Balears mai no foren gaire nombrosos en els Estats Units, en el primer terç del segle XX en trobam alguns petits nuclis. En primer lloc, s'ha de recordar que amb la derrota espanyola del 1898, Puerto Rico passà als Estats Units però sense que es produís una plena integració. El 1899, els porto-riquenys podien elegir entre adoptar la ciutadania nord-americana, restar com a «ciutadans portoriquenys» o, en el cas dels immigrants estrangers, mantenir la seva ciutadania. En el cas de la nombrosa i sovint ben situada colònia illenca, 756 persones optaren per continuar amb la ciutadania espanyola, però n'hi va haver 51 que decidiren fer-se ciutadans nord-americans. La majoria eren mallorquins, ja que només n'hi havia tres de menorquins i un d'eivissenc. Per municipis, predominaven els de Palma i Sóller, però també es feren ianquis alguns naturals d'Artà, Andratx, Felanitx, Santa Margalida, Bunyola, Manacor i Selva.

Tanmateix, amb el temps, tota la colònia mallorquina esdevindria ciutadana nord-americana, a mesura que s'aturà el flux migratori i s'anaren integrant en la societat porto-riquenya. I és que si bé Puerto Rico mai no s'ha acabat d'integrar del tot en els Estats Units, des del 1917, mitjançant la Llei Foraker, Washington concedí la ciutadania nord-americana al poble porto-riqueny. Aquesta situació, per molt que hi hagi partidaris de la plena integració i de la independència, és la que continua vigent actualment, i un descendent de mallorquins, Pedro Rosselló ha arribat a esser governador de Puerto Rico (1993-2002).

D'altra banda, en els primers decennis del segle XX, es va formar un petit nucli d'emigrants a Nova York, ciutat on es va constituir un Centro Balear el 1923. El desembre d'aquell any, el secretari d'aquesta associació, Gabriel Alemany, reconeixia que només comptava amb un petit nucli d'entusiastes. Amb tot, va establir alguns contactes amb el Centro Balear de Montevideo, amb qui compartia «una misma raza, todos descendientes de aquellas Roquetas donde vimos los primeros rayos de luz». Així mateix, sembla que també s'instal·laren en els Estats Units un grup de mallorquins procedents de Santa Eugènia, que treballaven de miners. A més, també hi residien en aquella època alguns andritxols i el setmanari El Pueblo, que s'editava a Andratx, hi va tenir corresponsals.

Entre els mallorquins que més s'integraren en la vida de la Unió, cal destacar el marí Josep Maria Boróbia Garrigosa. Aquest, inicià els estudis de nàutica a Barcelona però, des del 1922, els continuà en els Estats Units. Oficial de la marina mercant nord-americana, durant la Segona Guerra Mundial, el vapor que comandava fou torpedinat i enfonsat. Posteriorment, participà en els desembarcaments del Nord d'Àfrica i de Normandia. Acabada la guerra, s'establí a Nova York, on morí el 1992. També és ben singular el cas del cantant Joaquim Sastre Vanrell. Nascut a Muro, el 1916 fixà la seva residència a Honolulu (Illes Hawaii) i hi fundà una acadèmia de cant. Va morir en aquest territori dels Estats Units el 1947. Alguns anys després, el 1920, s'instal·là en els Estats Units Cebrià Montoliu de Togores, un urbanista, escriptor i advocat nascut a Palma encara que resident des de la seva joventut a Barcelona. És més conegut el cas de l'actor Josep Lluís Moll -Fortunio Bonanova-, que a partir del 1927 intervingué en diverses pel·lícules rodades a Hollywood. També interpretà a Nova York algunes òperes i sarsueles fins que tornà a Espanya el 1934.

D'altra banda, i encara que, evidentment, no es tracti d'emigrants econòmics, resulta interessant recordar que en els primer decennis del segle XX alguns ordes religiosos amb una forta implantació a Mallorca també disposaren de cases en els Estats Units. Així, un cert nombre de religiosos mallorquins passaren a la Unió, i alguns ja no tornarien mai a Mallorca. Només en el període anterior al 1936, i gràcies a les dades recollides per Pere Fiol, coneixem uns 26 casos. Predominen els teatins i franciscans si bé també hi ha alguns paüls. Entre els primers teatins mallorquins que passaren als Estats Units hi trobam Andreu Avel·lí Bonet Garcia (1906), Bartomeu Caldentey Bauzà, que el 1917 va partir cap a les missions de l'Alt Colorado, Joan Bonet (1918), Miquel Amengual Gelabert (1920) i Miquel Mas Vicens (1920). Pel que fa als franciscans del tercer orde regular, el 1924 fundaren un convent a Texas. Entre els primers mallorquins que hi passaren podem esmentar el llucmajorer Miquel Vidal Monserrat (1923), l'artanenc Mateu Amorós Sancho (1924), el costitxer Miquel Munar i Munar (1924), el llucmajorer Pau Puigserver Barceló (1924), el llubiner Bartomeu Torrens Martí (1924), el vilafranquer Antoni Bauzà Gayà (1926) i el també llucmajorer Sebastià Rubí Garau (1926). I, en referència als religiosos de l'orde de Sant Vicenç de Paül, el 1911 ja passà als Estats Units Gabriel Ginard. Alguns anys després foren destinats a la Unió Joan Sastre Riutort (1917) i Pau Ramis Oliver (1919).

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris