nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
26°

Patis de Palma

Són els patis allò que confereixen aquesta mescla d'intimitat i monumentalitat als passeigs pel centre històric de Palma. Tots ens hem sentit convidats a guaitar-hi, i solem fer-ho tímidament perquè, per més que es mostren i fan part del conjunt de signes de poder de les famílies, també hi vessa una atmosfera de privacitat que ens detura. Miram, admiram, però cadascú a ca seva. Molts de casals amb pati on hi plou esdevenen centres públics, i aleshores el tràfec de personal trenca aquella calma silenciosa que hi sol habitar. També, diria, els patis són laboratoris de llum, les penombres hi cerquen els racons, s'ajauen davall de les escales, i els raigs daurats o els reflexos de plata vella es van succeint al llarg de l'any, així com les fresques i els recers. Els silencis i les remors que s'hi distreuen donen caràcter a la ciutat vella. En tornar-hi, per mostrar-ho a les amistats externes o perquè ens hi menen les nostres passes, tot plegat tendrà un solam de melangia, d'allò que hauria pogut ser aquesta ciutat, si algú se n'hagués encuidat una mica, amb energia i delicadesa. Tot això, la gent d'aquí ho tenim molt transitat, en tenim la memòria saturada.

Així i tot, els patis de Palma fotografiats per Joan Ramon Bonet (Guillermo Canals, editor; acaba de publicar-se el segon volum) us confirmaran una vegada més en la creença que tot es pot veure de bell nou. No hi ha cap monument, no hi ha cap paisatge que ho hagi donat tot a uns sols ulls. Sempre guarden unes atmosferes inèdites per a qui s'hi vulgui acostar amb una nova mirada -amb la seva pròpia mirada. L'artista té la facultat de crear la llum i d'aspergir-la damunt de les coses. És igual si abans ja hi ha passat altres artistes. Els paisatges i els monuments més postalejats del món sempre reserven una part de la seva intimitat per a qui hi estableixi un diàleg sensible. Els paisatges postalejats són els grans tòpics visuals del darrer segle. Però, per més consolidats i fossilitzats que estiguin aquesta tòpics, es reten davant de la mirada de l'artista. Joan Ramon Bonet és un d'aquests fotògrafs amb llum pròpia, i per això la seva mirada troba nova vida en tot allò on es posa. Aquests patis de Palma, que tots duim en els estrats més íntims de la nostra retina, encara hi reclamen més espai. El llibre ens hi fa veure allò que ni nosaltres ni altres fotògrafs no hi havíem detectat. L'obra constitueix un acte d'amor a una Palma que, malgrat tot, se sobreviu i encara se'ns pot oferir amb dignitat, esplendor i una certa tendresa. És així com Joan Ramon Bonet l'ha volguda compartir amb nosaltres. Gràcies.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris