nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
22°

La carta que ells mai no escriuran

Avui vespre arriben els Reis d'Orient, en teoria. És a dir, quan ets petit, penses que aquests personatges són màgics fins que arriba el dia en què descobreixes que en el nostre món tot té un preu, fins i tot la màgia. Així, devers els vuit anys els nins i nines reben el que serà la seva primera gran lliçó: els Reis seran tan màgics com el crèdit de la visa dels pares. Un pic assumit aquest fet, la resta ja ve tota sola: demanar, demanar i demanar... que es noti que vivim en una societat de consum. D'aquesta manera, arribam a l'edat madura i ens resulta molt difícil no sols sortir-ne del cercle sinó intentar educar els nostres fills amb uns mínims de normalitat.

La normalitat és, sens dubte, un concepte subjectiu. Supòs que el que és normal aquí a un país com a Kenya, hores d'ara, es consideraria propi d'un altre planeta. Però no cal anar-se'n tan enfora, a la mateixa Mallorca ens trobam realitats alienes, extraterrestres. Ahir es feien ressò els diaris de la detenció d'uns pares d'un nadó de 40 dies per presumptes maltractaments, una notícia que compartia portada amb l'arribada dels patges reials. És el primer cas impactant de l'any que encetam -supòs que per l'edat tan tendre de l'infant- de violència domèstica, a aquest, el succeiran d'altres, tots ells s'aniran sumant a la llarga llista de succeïts que es van recordant a les concentracions. El nom del nadó formarà part durant un temps de la nostra memòria immediata, com ho va fer el nin de l'est colpejat per la seva mare adoptiva i que ara viu en estat vegetatiu. Miquel Àngel de Romania no va tenir la sort que en principi tenen els rossos d'ulls cels dels hospicis estrangers, ni la màgica visa d'una adopció internacional el va salvar de l'extrema crueltat. Per això, els que ja no creiem en gaire coses confiam amb un Estat eficient que protegeix el menor enfront dels suposats drets dels que tenen la propietat privada dels fills. Un Estat que controli la quantitat d'ingressos hospitalaris d'un menor, que no deixi impune l'homicidi i que sigui capaç d'evitar que en el futur personatges sense escrúpols puguin tornar a reproduir-se nodrint les llars de les Institucions de menors apallissats. I és que a vegades, l'eficàcia ens imposa agafar dreceres burocràtiques i ideològiques.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris