algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

El reconeixement pendent

Ara que s'han complit deu anys de la mort de Nadal Batle, es fa necessari que des d'aquest racó de diari ens hi referim novament. Per parlar-vos, avui, d'en Nadal, podria optar per fer una lloança i remembrança de la seva privilegiada intel·ligència. Però ja ho vaig fer en el seu moment, en tres articles anteriors i, sincerament, no em veig amb cor de millorar allò que hi deia.

També podria optar per fer-vos una crònica de l'acte d'homenatge que tengué lloc dijous passat a la Casa de Cultura de Felanitx, organitzat per la recent creada delegació de l'OCB a la ciutat natal d'en Nadal. Aquesta opció la descart a mitges, ja que em seria impossible comprimir a l'article les sensacions i les idees que ens transmeteren els tres oradors de la nit.

En Josep Maria Llauradó féu un ràpid repàs a la trajectòria vital, professional, acadèmica i científica de Batle i destacà la seva aportació «possibilista», «europeista» i «anglosaxona» al nacionalisme mallorquí.

En Llorenç Valverde féu un repàs al Nadal Batle més íntim, més personal i Mestre en tots els sentits de la paraula.

I en Bartomeu Mestre féu un repàs a la figura de Batle com a intel·lectual i com a persona compromesa amb la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets com a poble. Mestre afirmà que Nadal Batle era un geni i ens recordà alguns fragments del pregó que va fer Batle per les festes de Sant Agustí de 1991, on ens va llegar els seus deu manaments. Bartomeu Mestre en va destacar el primer i el darrer «per fer-vos ganes de llegir-lo sencer». Els manaments que ens llegà Batle són: «El primer: Estimaràs la llibertat de la teva pàtria sobre totes les coses i no adoraràs ni rei ni senyor! El desè: No admetràs més jutges ni lleis que les que vénen de la teva nissaga!. Aquests deu manaments n'inclouen dos: estimaràs la llibertat, la independència i la individualitat del teu país sobre totes les coses i les de la teva vila com a tu mateix!».

Nadal Batle va ser un personatge polèmic, però representa un d'aquells ous de dos vermells que, de tant en tant, sorgeixen a la nostra terra.

La definició amb la qual se sentia identificat en Nadal duu implícita una certa autocrítica, o si més no, una consciència (i un cert orgull) de la imperfecció. Batle ens deixà escrit que: «Girolamo Cardano (?) bravejava d'ésser mal sofert, caparrut, dissolut, astut, sarcàstic, diligent, impertinent, trist, traïdor, miserable, odiós, lasciviós, obscè, mentider, adulador, republicà, lliurepensador i partidari de fer petar la xerrada amb els ancians; en definitiva, que m'hi sent identificat, amb veneració i respecte».

Malgrat que sempre és un bon moment per recordar les persones que han fet aportacions positives a la nostra comunitat humana, si avui tornam a parlar d'en Nadal és, per damunt de tot, per afegir-nos a l'esperit de la intervenció d'en Joan Mir a l'acte de record que es va fer ahir. Joan Mir no va poder ser físicament a l'acte, a causa que el temporal de dijous el va deixar al port de Barcelona, però hi va ser a través d'un text en el qual reclama que no es privi els joves de Felanitx i de la resta del país de l'exemple que pot representar en Nadal Batle. Segons en Joan Mir, cal comprometre les institucions a actuar amb justícia en el reconeixement públic d'en Nadal Batle. Sens dubte compartesc la idea d'en Joan i des d'aquí m'afegesc a la demanda del reconeixement públic per a Nadal Batle. Simplement perquè és de justícia.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris