cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Josep Pla, per què no té figura d'intel·lectual?

No sé si no cal sospitar que la figura de l'intel·lectual resulta una mica estranya "una cosa atípica" en el món cultural català. Com si despertés o suscités una certa desconfiança. Com si desentonés. Com si la condició d'intel·lectual no encaixés exactament en cap lloc de la nostra societat. De vegades, sembla com si els únics intel·lectuals que haguéssim tingut dins el noucentisme fossin el seu creador, Eugeni d'Ors, i el poeta Carles Riba, que Rosa M. Delor sosté que Salvador Espriu va caricaturitzar en el personatge de la seva narració En Panets passeja el cap. Dos personatges, dos únics intel·lectuals que, a la llarga, no haurien despertat tampoc cap gran entusiasme entre la nostra societat civil. Eugeni d'Ors, el gran egòlatra del qual Josep Pla ha dit que, amb el seu Glossari «assitírem a un primer esforç de laïcització de la cultura» i «que fou l'home d'aquest país que ha conegut millor el XVIII francès», però també que «fou un home que aspirà constantment a subratllar-se, que escriví i parlà en lletra cursiva», que tenia «una constant preocupació per ésser pres per un home diferent dels altres» i que «la contradicció de la trapelleria màgica en què vivia i la higiene mental que predicava produïa, a la llarga, una fatiga enervant».

De Carles Riba, Pla ha escrit que era «capaç d'evitar qualsevol forma de l'espontaneïtat», que tenia «una cara feta expressa per crispar-se i per produir, en un moment determinat, una sensació de vinagreta molt carregada, enormement carregada de vinagre». Influït pel manerisme del Pantarca, del creador del Glossari, «l'objectivitat obliga a dir que la seva obra en prosa d'aquella època (pels voltants de 1920, quan va publicar sengles reculls dels seus articles apareguts en la premsa, Escolis i altres articles i Els marges) està molt infectada (sic) de noucentisme i d'encarcarament dorsià». I també és reveladora una opinió bastant generalitzada, també segons Pla: «La gent es pensava que perquè havia traduït Esquil i Sofocles i sabia el llatí i el grec i l'alemany i feia poesia d'una música pertorbadora i sorprenent i escrivia de coses especialment inútils i perfectament gratuïtes, perquè era un intel·lectual dedicat a cultivar la seva pròpia indefensió, havia d'esser un infeliç o un tipus desmanegat i singular...» Val a dir, doncs, que cap dels dos van esser mai intel·lectuals gaire populars, si és que el substantiu 'intel·lectual' i el qualificatiu 'popular' es poden ajuntar mai entre nosaltres.
Altres figures, com Joan Crexells "mort als trenta anys- o el felanitxer Joan Estelrich "en aquest cas, a causa del seu canvi de xaqueta-, i encara algunes altres, tampoc no han acabat d'encaixar mai amb el model d'intel·lectual vàlid per a bona part d'Europa. Però tal vegada és el mateix cas de Josep Pla un dels que resulten més alliçonadors respecte a l'atipicitat "si se'm permet l'expressió" o simplement la raresa de la figura de l'intel·lectual entre nosaltres. Després d'haver-nos donat testimoni de tot el que ens va donar testimoni i haver-nos-en fet llegat "juntament amb les seves valoracions tan independents", quan hom parla d'aquest gran escriptor "sens dubte el millor prosista que tenim en tot el segle XX" sembla que hom parli més d'un representant de la pagesia empordanesa, o d'un gran periodista, que no d'un intel·lectual, d'un intel·lectual capaç d'argumentar de manera tan esmolada com quan en l'Homenot dedicat a Eugeni d'Ors explicava: «Jo soc un conservador, perquè sempre m'ha semblat que els homes afeixuguin les seves facultats intel·lectuals i la seva força material a l'incessant treball de destrucció que realitza constantment i implacablement la naturalesa. No hi ha necessitat, em sembla, de matar prematurament i abans d'hora ningú, si la naturalesa es dedica a aquesta feina d'una manera tan ordenada i perfecta». I, en definitiva, basta consultar el volum 47 de les seves Obres completes, dedicat exclusivament a l'índex del temes tractats dins les 30.000 pàgines que la composen per a comprovar fins a quin punt resulta del tot injusta i arbitrària la negativa, tan generalitzada, de reconèixer-li la seva condició d'intel·lectual. Com si un empordanès que exerceix de tal no ho pogués esser. Com si un gàstronom degustador de les sardines en la seva temporada o dels rogers o molls no ho pogués esser. Com si un conservador no ho pogués esser. Com si un biògraf no ho pogués esser. Com si un periodista no ho pogués esser.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris