cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
24°

Alguns bisbes espanyols fan política?

Encara que ja he canviat el calendari, i passat a un altre any, no puc deixar de reflexionar sobre la processó/manifestació que convocà el ciutadà i cardenal Rouco a la plaça Colón de Madrid.

Banderes i creus "amb contuberni amical" reuniren gent i més gent, arribada en autobusos de les diòcesis que envolten la capital de les Espanyes, per celebrar un míting cardenalici (Rouco, Cañizares, García-Gasco) destinat a mostrar l'enfrontament i desacatament vers lleis emanades del Parlament democràtic dels pobles de l'Estat espanyol.

Repassant l'evangeli, com a seguidor de Jesús, he trobat alliberació per als rebutjats, atenció preferent per als pobres, comprensió fins i tot d'aquells que venen el seu cos per sobreviure (prostituïts pels poderosos amb dobbers), rameres, fariseus (que no pensaven com el poble), publicans (venuts als enimics del poble), lladres (com el crucificat amb ell), traïdors (com els mateixos deixebles) ... I Jesús continua obrint el cor solidari, consolador i altrament curatiu.

Doncs, el dia 30, vaig sentir que m'incitaven a una certa provocació i no sé si també dir odi, en primer lloc, cap a un govern legalment elegit, cap a un Parlament que no se sap declarar objector de consciència, cap a unes persones que obren en nom de la seva consciència i de la seva fe personal, cap a ciutadans que també es diuen cristians, de ple dret, complidors dels drets humans (cosa que l'Església encara no ha acceptat públicament en 70 anys), cap a uns principis de germanor que hauria de predicar tot seguidor de Jesús dins aquest món insolidari.

Per altra part, em va parèixer incoherent i injust generalitzar quan es diu que la família està en crisi. És que no saben llegir estadístiques? És que dins les files de l'orgnització eclesiàstica no hi ha sociòlegs? És que no es llegixen els diaris?

No haurem d'afirmar que la família a Espanya està més protegida que mai? Naixement, educació, salut, treball, salari mínim, dependència, invalidesa, digau-me: quan havia tingut mai tanta seguretat?

Preguem a Déu perquè l'Esperit doni el do de saviesa als qui es diuen Pastor, i de discerniment a les ovelles, que no ens queda altre remei que belar en el desert o fer potadetes en va!

Pere Barceló. Puigpunyent.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris