cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Per llançar coets

La meva opinió ha canviat radicalment respecte al nou costum de llançar coets just després de les campanades d'Any Nou. Al principi -i pens que ho he escrit alguna vegada-, em semblà una altra estupidesa forçada pel mercat. Una més de les moltes que específicament afloren per Nadal; l'època on fan fum tots els cervells al servei del consum. Però enguany, després de consultar-ho amb amics i coneguts que es dedicaren a fruir de l'espectacle des de balcons i terrats, he arribat a la conclusió que, possiblement, és el moment de més i més generosa contribució a la comunitat que tenim en tot l'any. Ningú no espera reconeixement pels coets llançats ni, per molt grossa que fos la seva contribució, pot pretendre destacar sobre la comunitat. Com que el costum s'ha generalitzat, s'han multiplicat els punt d'amollada, la quantitat de pólvora cremada i la qualitat d'aquesta. De fet, segons les meves fidedignes fonts, va ser espectacular. Convençut del meu error, canvii d'idea i, des d'ara, em declar partidari d'aquesta aplicació renouera i joiosa de la teoria del caos que ens ofereix un gaudi d'una intensitat i amplada superior a qualsevol caríssim espectacle pirotècnic organitzat. De fet, començ a enfilar-me per pensaments agosarats i em deman si no seria una bona idea per promocionar la participació ciutadana en unes festes que altre temps foren populars i ara només són populoses. En lloc de col·laborar amb la cultura de l'espectacle passiu, que exigeix incrementar les inversions per sadollar unes expectatives que creixen exponencialment cada any, farien bé les institucions (pens en l'Ajuntament de Palma i la feixuga herència de la mascletada de sant Sebastià) en fomentar un macroespectacle participatiu i caòtic, amb totes les prevencions que la seguretat exigeixi. Crec no equivocar-me si pens que no hi hauria res comparable, per molt sofisticats que siguin els espectacles pirotècnics habituals. M'encanta equivocar-me i tenir amics que em facin canviar de parer.

On ja no hi ha equivocació possible és en les xifres que ens adverteixen de la trontollada econòmica. Pens que tendran més repercussió en la política que en l'economia i que se'n farà ús parcial i tendenciós de cada una d'elles perquè, simplement, el miratge del creixement permanent s'ha fos. Tenim la xifra més alta d'afiliats a la Seguretat Social de la història i, a més, continua augmentant (12.120 de noves per desembre a Balears). Mentre, l'atur creix per sobre del que era costum els darrers anys i 1.885 balears més s'hi apuntaren el mes passat. Vistes en conjunt, no són xifres per aterrir-se ni per perdre l'optimisme però, tampoc no ho són per llançar coets. Però l'anàlisi serena serà l'única que no tendrem en aquesta emputada cursa electoral. La imbecil·litat és una opció lliure i cadascú pot afiliar-se a la parcialitat d'anàlisi que més s'estimi: la derrotista del PP o l'auto-complaença triomfalista del PSOE. La veritat és que hi ha causes endògenes per a la preocupació i d'altres exògenes per a l'acollonament, però ni un ni altre partit reconeixeran la seva escassa capacitat per canviar-les a curt termini i es perdran en un debat sustentat sobre la compartida premissa que tots noltros som beneits. Quina creu.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris