nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
19°

La benedicció

Des de l'esquerra és difícil justificar les actuacions violentes que passaren per la pedra religiosos i il·luminaren esglésies a força de calar-hi foc. Puc entendre que l'anticlericalisme arrelava en la identificació â"certa i demostrableâ" de l'Església Catòlica amb les forces més reaccionàries, el caciquisme que impedia el desenvolupament i perpetuava la injustícia, la manca d'oportunitats, la impossibilitat d'accedir a l'ensenyament i tot allò que l'esquerra combatia. Entendre-ho és fàcil; justificar-ho, impossible. No hi ha motiu per sentir-se orgullosos d'aquelles actuacions. Ara bé: tenen motius els catòlics per sentir-se orgullosos i justificar la col·laboració de la seva jerarquia amb els assassins, els pistolers i els repressors que generaren el terror i condemnaren Espanya a perdre el tren de la justícia i de la història al llarg de quasi mig segle? Crec que tampoc. Aleshores no entenc aquesta mania episcopal per repetir la història col·laborant amb les forces més reaccionàries que neguen les llibertats a aquells que no pensen com ells. Potser pensen que una covada por col·lectiva a repetir la història els atorgarà la preeminència social i política que l'escassa penetració de la seva doctrina no els ofereix. Encomanats per l'esperit de la dreta espanyola â"representada tota ella pel PPâ", consideren que la finalitat d'imposar les seves idees justifica els mitjans de destruir la convivència que ens hem guanyat. No ho sé.

Les esglésies són buides, els seminaris serven ecos del passat enmig de teranyines i els convents que encara no han tancat importen religioses per mantenir-los oberts. Aquesta realitat no s'assembla a l'Espanya grisa farcida de sotanes on fruïren amb delit de tota casta de privilegis. El principal dels quals, sens dubte, era el de condicionar la política i els polítics des de la trona i dels subtils fils de la diplomàtica vaticana que les dirigia. No s'assemblen ni ells ni la societat que encara els respecte un poc. Aleshores, per què es fan tan antipàtics i forcen la ciutadania a prendre partit a favor o en contra d'ells? Costa d'entendre però mai no han fet puntada sense fil. Aquesta vegada, tampoc. Segur que miren de reüll, per un costat, Nord-amèrica, on la religió s'ha fet present més que mai en la societat i fa part de la política, especialment impulsada pels think thank neoconservadors, per l'altre, l'ascens de l'islamisme radical i del fonamentalisme jueu. Deuen pensar que ara és el moment per no perdre definitivament la força política que cap urna no els daria.

Obliden que aquest país es radicalitza amb facilitat per ambdues bandes. Que la desmesura, les mentides i la permanent invocació a l'enfrontament que fan des de les seves emissores cohesionen una esquerra amb vocació de dispersió constant. Des d'aquesta seguretat, pens que el govern Zapatero ha trobat el revulsiu que li mancava per assegurar-se el vot d'esquerres. Si, sense entrar al cos a cos amb la nomenclatura eclesiàstica, administra la por (ràbia, odi, fàstic...) que el nacionalcatolicisme genera entre la majoria dels votants d'esquerra amb tendències abstencionistes arribarà al 9 de març amb garanties de victòria. L'abstenció és l'enemic de l'esquerra. Sense disciplina de vot, un revulsiu com l'amenaça negra de les sotanes és una benedicció laica.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris