cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Jihad catòlica

En posar-se tots plegats al mostrador, els cardenals i els bisbes espanyols fan por. Tal vegada no en són gaire conscients, però l'acumulació de dignitats, jerarquies i disfresses eclesials al front de manifestacions multitudinàries no emet una imatge evangelitzadora, una voluntat de contribuir a la pau del món, sinó una actitud bel·ligerant, una determinació cega a emprar poder i influència per mantenir la societat ancorada en un món ofuscat, en un món de tenebra. El cinisme de la jerarquia catòlica és massa barroer perquè puguem donar crèdit a l'interès exclusivament pastoral de les seves manifestacions multitudinàries, intimidatòries. Res no mogueren els bisbes perquè el PP en el govern corregís algunes lleis i les adaptàs a uns principis que ara esdevenen carta de batalla contra el govern del PSOE. Només varen treure gent al carrer per alçar onades de fervor religiós en motiu de visites papals. De la intenció obertament política dels moviments de la jerarquia catòlica espanyola ja no en deu dubtar ningú, a hores d'ara, sobretot si hom els considera globalment, és a dir, incloent-hi l'ús dels seus mitjans de comunicació. En l'escalada extremista, la jerarquia s'ha situada més prop del feixisme del que havia estat des dels temps del bisbe Guerra Campos o des dels execrables episodis de complicitat amb l'alçament militar de Franco Bahamonde. Aquella església no ha desaparegut, com no ha desparegut completament el ferment social de vocació totalitària que possibilità aquella situació. I no tan sols no ha desaparegut aquella església, sinó que ecos i rastres de la seva abrupta identitat afloren cada dia amb més aplom, amb un estil més desafiant. Tornen. No pretenen erosionar el govern socialista, sinó sabotejar-lo des dels altars, amb els mitjans de comunicació i en el carrer. La seva missió és fonamentalment política, i, molt probablement, causaran danys al govern de Zapatero: però no tants com els que li causarà la resta de la societat si el president no mostra l'energia suficient per posar al seu lloc uns poders contra els quals hi ha gent que podria començar a sentir-se indefensa. Tots els assenyalats directament pels inquisitius jerarques catòlics -matrimonis homosexuals, ensenyants liberals, divorciats, professionals de la medicina, etc.- esperen que el govern, format legítimament, deixi d'afavorir una institució involucionista i corregeixi els acords amb el Vaticà -un Estat que no ha signat encara la declaració dels Drets Humans. Mentre Zapatero mostra la seva insuportable feblesa davant de la Conferència Episcopal, no ens ha d'estranyar que, en ple aquelarre preelectoral, alguns bisbes pretenguin donar-nos lliçons de democràcia. Una mica de vergonya no els aniria malament per atenuar les aparences, de tota manera irreparables. En plena jihad catòlica, s'hauria d'anar donant per acabat el temps de les negociacions.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris