muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

La por i l'audàcia

Des de fa uns anys que ve parlant-se del paper de la por en les societats del benestar. Un sentiment difús, general, present en tots els actes de la nostra vida. Por als altres, com si en tot moment els desconeguts "els immigrats, sobretot- ens haguessin d'atacar; por a quedar-se sense feina, com si qualsevol seguretat laboral fos insuficient i en tot moment busquéssim reforços; por al canvi climàtic, a la mort: el futur com un territori inexplorat i sinistre, ja que ningú avui en dia es veu capacitat per a vaticinar-lo, vivint en aquest món tan volàtil, tan imprevisible. Això també ens fa por, i per això ens aboquem obsessivament en el present, en l'aquí i en l'ara, com si no existís un altre temps que el que tenim entre mans. Alguns analistes han volgut veure que la compra generalitzada de cotxes tot-terreny, o de sabates de sola gruixuda i reforçada respon a aquest sentiment de por, que només pot calmar-se amb l'apropiació d'aquesta mena de productes, petites fortaleses per a la nostra tan amenaçada individualitat. Fins i tot quan gaudim del que tenim no podem deixar de veure-ho entreviat d'amenaces i precarietats, en un fràgil equilibri inestable. La por, a més, ens fa viure a mitges, sense permetre'ns l'esperança d'un futur. La majoria d'aquests temorosos són consumistes compulsius, gent abocada a l'obtenció d'objectes amb els quals calmar la seva ànsia d'ordre, de prosperitat i d'un projecte de vida, per un moment percebut en la compra però volatilitzat a l'olla al foc de la mateixa por. La 'societat del risc', com l'ha sabut veure algun analista, és aquella on tot trontolla, fins i tot el que semblava més inamovible. Assumir la por, però, i la inestabilitat absoluta de totes les coses, ens pot fer agosarats, fins i tot diria que sanament temeraris, sí, ens pot donar aquell punt de follia necessària per emprendre els projectes de més envergadura. Per portar una vida no tan sols digna, sinó sensata i decidida, cal audàcia, la calma convençuda del saben que no poden perdre res.

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris