nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Habitatges i perifèria

Aquests dies es parla molt d'habitatge públic. El debat se centra, sobretot, en relació a la ubicació d'aquest habitatge públic. Si s'ha de situar en sòl rústic o no. Un dels arguments que s'utilitzen per combatre aquesta possibilitat és el factor especulatiu. Segons aquest argument, resultaria que tirar endavant aquesta iniciativa al final allò que faria seria beneficiar els grans constructors i promotors, ja que són aquests els propietaris dels terrenys rústics limítrofs amb el sòl urbà, és a dir, són els titulars de les àrees de creixement que serien desenvolupades per fer efectiu el dret a un habitatge digne. Com que aquest argument em sembla pervers, voldria donar la meva opinió al respecte. Tradicionalment la ciutat té una certa tendència a ser compacta, els creixements es produeixen just al costat de la ciutat ja urbanitzada i edificada, els anomenats eixamples no són més que això: els creixements de les ciutats al llarg de les darreries del segle XIX i al llarg del segle XX com a conseqüència de l'abandonament del camp i de la industrialització. Per tant, els especuladors fa molts d'anys que saben quins terrenys poden ser susceptibles de ser reclassificats. De fet, a les Balears aquest procés lògic presentava excepcions significatives precisament per les segones residències, la urbanització dispersa és un fet prou nombrós a la nostra geografia. L'any 1995 es va impossibilitar la previsió de noves urbanitzacions a la zona costanera àmbit habitual d'aquests assentaments dispersos. L'any 1999 les Directrius d'Ordenació Territorial, respectant la limitació anterior, feren una passa més quan prohibiren al planejament urbanístic la possibilitat de preveure urbanitzacions independents, és a dir, no aferrades a sól urbà o urbanitzable. El Pla Territorial del 2004 va accentuar aquesta tendència quan dins el sòl limítrof amb sòl urbà i urbanitzable no litoral va preveure àrees d'harmonització (on no es podria situar creixement) i àrees de creixement (on sí es podria situar). Qualsevol persona a la vista d'aquesta normativa encara tenia molt més fàcil endevinar les futures reclassificacions. Què vull dir? El que vull dir és que l'efecte que les àrees rústiques que s'han de transformar en ciutat fossin objecte d'adquisició per promotors i constructors era previsible. Una planificació tan detallada i tan restrictiva supòs que inevitablement ha de conduir a aquesta previsibilitat. El cert, però, és que aquests nous propietaris no han comprat les finques a preu de sòl rústic, els antics titulars podien ser perfectament conscients de la realitat de les coses i de la regulació jurídica, per tant, sembla lògic que incloguessin dins el preu de venda una certa expectativa urbanística. El pelotazo clàssic consistia que un polític assenyalava a un constructor quina àrea de sòl rústic de les limítrofes seria reclassificada, aquest constructor l'adquiria a l'antic propietari a un preu rústic i després es veia immensament beneficiat pel canvi del planejament, ja que els terrenys es revaloritzaven exponencialment. Aquest pelotazo clàssic avui objectivament no és possible, els terrenys que poden ser reclassificats estan identificats i si són objecte de compravenda, aquesta eventualitat es tendrà en compte. En definitiva, si els terrenys de creixement són propietat de constructors i promotors no és una casualitat malèvola com alguns semblen interpretar, sinó una conseqüència lògica i amb el seu corresponent cost d'unes determinades decisions d'ordenació territorial. Amb aquest explicació lògicament no m'estic posicionant sobre la qüestió de fons. Bàsicament no m'estic posicionant perquè és una qüestió complexa on és molt senzill dir que primer s'ha d'executar el sòl vacant (solars i àrees urbanes no edificades) per després anar a les àrees de creixement. Hi ha una tensió entre les necessitats de sòl per habitatge públic i la preservació territorial de difícil resolució. Tanmateix, el que crec pertinent és intentar donar llum on alguns només hi veuen fum. Especialment en matèria urbanística i immobiliària on sembla que tot sigui fum i interessos foscos i poc confessables. No tot és tan tenebrós com segons quines tesis semblen sostenir.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris