algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Rousseauniana

Vos creis els amos i senyors de les muntanyes nevades, descobridors de l'arc de Sant Martí. Vos pensau que la pluja espera que hagueu tret els cossiols i que digau l'hora que convé s'escampi la boira dels turons. Amb les mans simulau un timbal en la tronada rere el llamp, i amb la boca siulau llavis humits a l'aturada de l'aviram. Amfitrions vos creis de les bísties que beven sedegoses dels bassiots sobtadament plens, de l'agost. Quan vos asseis a l'ombra de la figuera vos pensau que és un desig complert el fruit caigut a les vostres mans. Si l'ovella no troba a la terra l'herba suficient i a dues potes ha de mester, les fulles de l'ametller, vosaltres sou els únics responsables d'obrir traus a la terra i dessagnar-la. Si aixecau el cap; i a les altures; scriec! Passa una parella de falcons que es toquen, es topen en vol suau i ascendent, és el seu primer zel, però no ho enteneu ni tampoc el freg de l'ala dels tudons mancats de prudència en la por del bosc.

Què us plany el xebel·lí en el llindar de la fosca més negra? Per què es pensa la tortuga enmig dels dos carrils, el de la vida i el de la mort, el mateix que l'eriçó: que amagat el cap, amagada té la closca. Com així els mostels i els seus cadells per segles perseguits, amb la primera llum en veu baixa, es riuen de vosaltres. No heu reparat que els nius dels ocells tots tenen la mateixa forma que la lluna i el sol. I la terra des de l'espai, les mateixes taques que els seus ous. No enteneu que la vida,també, és a trenc d'alba un cercle crepuscular. Aturau un moment malgrat només sigui per pensar, quin corrent és el que condueix un bocí de pa tou dins l'aigua amb l'onatge fent-lo arribar al cau del cranc? Qui el manlleva per les costes molsoses i cocons de sal, minúscules riberes en el moviment del mar: Els peixets de front estret empenyen tots el seu menjar lluny de la badia assolellada del cranc. Els més petits saben com esmicolar l'esca cap endins aprofitant abans que s'apropi el primer peix, cada dia més paternalista i a cops de coa avisi els altres lluents d'escata; tres empentes i dos bots argentats i tornin al fons més blau. Per què nedau davall l'aigua demana el jove corb marí paral·lel submarinista mirant-vos com li furtau el menjar emergint d'un bot sobre la roca, impacientat, albirant la vorera, terra endins.

L'aviram corre cap a l'ombra d'aquell garrover, en la cançó del perill aprofiten de trobar rere les fulles seques del trespol, les cuques i aranyetes que romanen allí estotjades perquè el mascle canti per síl·labes una vella cançó del menjar.

Després, llueix quan totes l'enrevolten, la cresta roja i els barbons, fa l'aleta i munta la més calenta. El poder i la sang a canvi de protecció quan resten tots callats, petrificats mirant al cel quasi sense respirar. Passa el perill, Milvus reial, i avancen tira a tira espolsant la terra fins a arribar al llindar del bosc on el cap ferrerico, la mallerenga, volta l'oruga com un calcetí i potser acabi algun dia amb la mort dels pins. Per ventura pensau que un ocellet no ho pot solucionar. Mancats de paciència... com podeu desitjar tant l'estiu a l'hivern i l'arena calenta a la llar de novembre? Així penso mentre un puput segella l'aire amb l'elegància d'aquell que es mou en el mateix silenci que tanca aquest full...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris