nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Més espires blaibonetianes

«Narco y anarco» es titulava l'article que Blai Bonet publicà al diari Última Hora el dissabte 28 de juliol de 1978, en llengua castellana, que el temps no estava per segons quins experiments, llavors. Es tractava d'una bona embosta d'opinions envoltant el llibre que Baltasar Porcel just havia acabat de treure del forn editorial, amb el suggerent títol La revuelta permanente. En tota la primera meitat del text de més de mitja pàgina, el santanyiner s'embolicava en tota una teoria sobre el perquè al País Basc no s'hi havia construït cap central nuclear, i la seva conclusió era pel motiu que els bascs són gent senzilla, que tenen el gust únicament per les coses senzilles. Això és el que diu el mestre Blai, amb pretensió de veritat.

Ja d'entrada ens prepara manifestant que no hi ha «SUERO DE LA VERDAD» que hi valgui en cap ocasió ni circumstància, ja que «nadie sabe lo que es la verdad. Aunque todos los seres SIENTEN PERFECTAMENTE LO QUE ES LA VERDAD. Todos lo SIENTEN. Nadie lo SABE». Ja dic, preparada la vaselina, carregat el fusell, l'autor dispara, foc!, i qui no vol pols que no s'acosti a l'era.

A poc a poc ens entra amb dolcetes per explicar el gran poder de la senzillesa en el plantejament de la vida particular, tribal, ciutadana, i així seguint les ones de l'impacte de la pedra dins el safareig: d'enmig del xoc cap al més enfora possible. I continua argumentant que l'estil de vida més senzill de tots es denomina ni més ni manco que «anarquia». I ho fa de la següent manera: «Pues, a esto iba yo. 'ANARCO' es una palabra griega compuesta. La preposición griega 'a' significa 'sin'. 'Narco' puede significar desde 'norma', 'sueño', 'anestesia', etc. Anarco, anarquista tienen el significado real, quotidianamente, de 'sin sistema', 'sin régimen', 'sin legalismos anestesiantes', 'sin seguro de vida', 'sin seguro de muerte', 'sin tener que cotizar para vivir', 'sin tener que cotizar para morir y para ser enterrado y amortajado', etc.»

I continua argumentant dins la mateixa línia: «Para el modesto, honesto y entusiasta 'anarquista', las leyes de esa concreta área vital, y las posibilidades de esa área concretada para vivir, son una misma cosa. La persona 'anarco' y el hombre sencillo, funcional, inteligente con progresiva profundidad, son lo mismo: SON EL HOMBRE. El resto es ANESTESIA CONTINENTAL DELIBERADA. (Nota, que no hi pensava: les majúscules són seves) El resto, como posiblemente diría el inconmensurable Woody Allen, es el tipo REACCIONARIO DE IZQUIERDAS».

Encara una mica més: «Si uno no puede cumplirla (la llei anarquista no escrita) y no puede realizarla, al aparentar que la cumple y realiza MIENTE CON GRAVEDAD. Y MENTIR ES EL ÚNICO GRAVÍSIMO DELITO COMÚN, DELITO SOCIAL, DELITO POLÍTICO, QUE EXISTE./ Creo y siento que el 'anarco' de La revuelta permanente de nuestro compañero Baltasar Porcel, expresa todo esto, expresa la veracidad y trascendente aspiración del grupo humano de la VIDA». I cap al final de tot, ens anima a la revolució. «Una REVOLUCIÓN, o sea, UNA TENTATIVA DE VOLVER A QUERER... a las personas, animales y cosas».

Al costadet mateix d'aquest article d'en Blai, just baix de la deixondidora columna diària titulada genèricament «Pingüinos», el meu amic Pep Roig Pepe, puntual, hi publicava aquest xalest acudit: (Alerta, que parlam del mes de juliol del 1978): un home diu a un altre molt seriós i transcendental: «Yo como buen patriota que soy, no pienso ingresar mi dinero que tengo en Suiza en ningún banco extranjero que se instale en España». I l'altre li contesta: «Hay que hacer país». Anava de genialitats, l'antiga i engroguida pàgina d'UH, en voler farà trenta anys.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris