nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Preocupa a algú la immigració?

Dijous passat se feien públiques, i els mitjans les recollien el divendres, les dades relatives a immigració elaborades per la Fundació BBVA. Balears és, darrere Alacant, la província d'Espanya que concentra més immigració estrangera. Talment se podia llegir. Si ho miràssim per regions i no per províncies segurament assumiríem el liderat absolut. El 20% dels balears són nascuts a l'estranger. Les anteriors dades (aquestes, de l'INE) que coneixíem d'ençà fa un parell d'anys ens deien que eren el 17%. Han augmentat, idò, en tres punts. Xifra a la qual s'ha d'afegir la que representen els balears venguts d'altres terres d'Espanya, que també són immigrants, i que (segons l'INE) eren de l'ordre del 28,5%. En total, la immigració tenia un pes del 44,5% sobre el total de residents. Ara, si les xifres aportades per la Fundació BBVA són correctes, estam, per tant, ja en el 47,5%. És a dir, pràcticament la meitat dels balears no han nascut a les Balears. Una dada que quan fa una sèrie d'anys algú plantejava com a possible normalment rebia la befa com a resposta o, com a poc, un somriure displicent. Idò gairebé la tenim feta realitat.

Amb la meitat de la població immigració resulta, segons l'enquesta feta pública recentment per la Generalitat de Catalunya, que devers el 93% dels residents coneixen, en algun grau, el català. Meravellós. Més i tot: estam davant de la prova de l'existència de déu -quin, no ho sé- i que fa miracles. Perquè miraculós és el percentatge de coneixement de català en una terra on la meitat de la població no hi ha nascut. És que a la Xina, Equador, Galícia, Argentina, Andalusia, Uruguai, Marroc, Rússia, Polònia, Colòmbia.... i un llarg etcètera fan cursos de català per als que emigraran cap aquí? No pareix molt probable. Aleshores l'única resposta és la intervenció divina: s'ha produït un miracle. Déu existeix i, al contrari del que diuen els americans, no beneeix els Estats Units d'Amèrica sinó les Balears i el català.

Un altre fenomen paranormal relacionat amb la immigració a Balears és l'estranya falta de percepció de la nostra classe política provincial al respecte. Sí, tots els partits tenen alguna gran solució i tot govern -el d'ara, el d'abans...- té un gran pla de xoc a punt per integrar immigrants. Pla de xoc com els cursos de català a ells destinats, per exemple, que enguany segueixen conreant el mateix èxit espectacular de matrícula que els darrers anys: un 0'05% sobre l'univers als qual se destinen. O les pintoresques parelles (verbals) lingüístiques perquè surtin les fotos a la premsa. O tanta altra mesura certament xocant.

Tanmateix encara és l'hora que cap ni una institució política de Balears, i dic ni una, hagi destinat una mica del preuat temps dels seus ocupants a parlar-ne, de la immigració. No és nou. Les primeres vegades que algun de vostès per ventura pot haver llegit en aquest diari algun comentari al respectes devia ser pels inicis del present rotatiu en català, allà per a l'any 1996. I el fenomen de la immigració ja existia, era numèricament important, i, per qui ho volgués veure, tenia totes les característiques per canviar la societat regional de dalt a baix. Ni cas, naturalment. Les nostres autoritats estaven massa ocupades. I hi segueixen estant. Cap ajuntament, cap consell insular i per suposat -no se'ns haurien d'herniar- el Parlament no ha tengut temps, en onze anys, per dedicar una sessió monogràfica a parlar-ne. Ses senyories representants dels balears no poden perdre el temps en dir-nos, en públic, a on cal i amb temps per discutir entre ells i veure què aporta cadascú, què en pensen del fenomen i quines idees tenen -si és que en tenen alguna, i que no sigui de bomber- per enfrontar-s'hi. Al fenomen, que no als immigrants, pobrets. I això que la immigració és ja gairebé de l'ordre del 50% de la població balear. Se'n podrien extreure moltes conclusions, de tant d'autisme volgut, però ja ni ho paga.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris