nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

El transport públic i les pèrdues econòmiques

Divendres passat es va fer públic un informe del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) que demostra que un conductor que es veu obligat a entrar a Barcelona cada dia en hora punta perd una mitjana de 690 euros anuals. Unes pèrdues que es poden incrementar fins als 1252 euros segons quin sigui l'origen de l'automobilista i, per tant, el seu punt d'entrada a la ciutat. Aquest càlcul té en compte la despesa extra de combustible per mor de la ralentització de la circulació i la pèrdua de temps que suposen els embussos i la circulació lenta, que està xifrada en una mitjana de 12 minuts diaris, és a dir, 49 hores l'any. Com en el cas dels doblers, també aquí hi ha diferències significatives, ja que en algun cas es poden arribar a perdre fins a 17'5 minuts cada dia.

Totes aquestes xifres són d'abans del caos de rodalies que viu actualment Barcelona a conseqüència de les obres del tren d'alta velocitat. Aquest fet ha provocat un augment considerable de les retencions als principals accessos de la ciutat, que el RACC estima que han fet disminuir la velocitat mitjana en algunes vies fins a un 39 per cent.

L'alternativa que proposa el RACC per pal·liar aquestes pèrdues consisteix en una millora substancial del transport públic i en l'habilitació de carrils ràpids pels autobusos i els vehicles que estiguin ocupats per dues o més persones. O sigui, el mateix que ja fa la mar de temps que demanen els ecologistes, però demanat per una associació d'automobilistes!

Quan vaig llegir això vaig quedar impressionat per la magnitud d'aquestes xifres i, al mateix temps, admirat, en veure que hi ha algú que es preocupa de quantificar, anc que sigui econòmicament, la pèrdua de qualitat de vida que implica uan de les manifestacions més explícites de la vida moderna: el tràfic intensíssim, que ens fa perdre temps i ens ataca dels nervis.

El meu pensament següent va ser que no estaria malament que qualcú estudiàs que ens costa als mallorquins el dèficit de transport públic que tenim. A Barcelona, en la majoria de trajectes, hom pot triar si s'estima més emprar el vehicle privat o fer servir el transport públic. Aquí tenim moltes rutes que només es poden fer en cotxe. En moltes altres, els autobusos fan tantes ziga-zagues que provoca que usar el vehicle privat et faci estalviar un bon grapat de temps. Finalment, els preus del transport públic no són gaire atractius. Només si un ha de fer el viatge tot sol li pot compensar econòmicament agafar l'autobús. Si ha de traginar tota la família i han de pagat un tiquet per hom, ja no.

S'han invertit molts de doblers en autopistes i carreteres, però molts menys en transport públic. I quan s'ha fet, encara no s'ha fet bé, com en el cas del metro.

En aquests moments tenim un Govern i, sobretot un conseller de Mobilitat, que tenen unes idees totalment diferents als anteirors inquilins del Consolat de Mar en aquest tema. La rebaixa del preu del transport públic als menors de 25 anys és un bon aperitiu, però insuficient. Manca molta de feina en aquest sentit. És hora que posin fil a l'agulla i comencin a presentar, licitar i executar projectes. Quatre anys passen molt aviat i no ens podem permetre deixar les coses tal com estan. De cap de les maneres.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris