algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

En bicicleta

Vull anar amb bicicleta d'una vegada. Vull poder passejar-me per Palma tranquil·lament i fer les feines que hagi de fer sense presses ni maldecaps. Vull anar amb la meva màquina, que és la més ecològica, que no molesta ningú, «no contamina, no gasta benzina i a més a més té una botzina», com dèiem a Pedal Verd, un grup cicloturista que ja fa més de vint anys reivindicava l'ús de la bicicleta i demanava cada diumenge, en sortir de Palma per anar d'excursió, amb crits i trompetes i castanyetes i picarols i allò que fes falta, que es construís d'una vegada per totes una xarxa de carrils bici per poder rodar per la ciutat en condicions adequades. L'exercici, sempre bo per al cos, que ara la gent va a cercar per gimnasos, el teníem davant dels nassos, vatua el món. Bastava fer cas al seny, al sentit comú. Érem pocs, els que anàvem amb bicicleta, llavors, però bé que donàrem una petita lliçó amb les nostres sortides tan sonades. La gent mos mirava fins i tot amb incredulitat, en aquells temps, però a poc a poc la idea va escampar-se, que és el que volíem. Malgrat tot, avui tampoc és que n'hi hagi tants, que vulguin pedalejar barallant-se amb els cotxos per les avingudes. La cosa no ha transcendit tant com en un principi esperàvem; de llavors ençà, no han tengut collons de preparar la ciutat per a aquests menesters. Tan senzill com és construir carrils per a les bicicletes, tan senzill com això i Palma començaria a gaudir d'una certa harmonia i calma, i sobretot començaríem a descansar de tants de renous de motors i de tanta mala llet que agafam quan no trobam lloc per aparcar. Però no, aquestes coses sempre han anat ben a poc a poc.

Ara potser hi ha més consciència, i se'n volen posar més, de carrils, però han hagut de ser el canvi climàtic i les pel·liculetes catastrofistes que mos han venut i mos seguiran venent. Abans se'n reien de noltros, dels ciclistes, érem com a hippies que mos arriscàvem la vida entre els cotxos dels senyorets, els mateixos que ara han d'anar a Mega-sport per moure les cames en una ridícula bicicleta estàtica, perquè la dona els ha dit: «Si no te remenes un poc i me lleves aquesta panxota no hi haurà res de res». Érem els que tacàvem les parets de l'entrada de la finca i l'ascensor, intentant pujar la bicicleta al pis sense tocar enlloc. Érem els que empipàvem de bon de veres anant per enmig de les voreres plenes de vianants que mos miraven amb cara d'ametles agres, i els que anàvem en direcció contrària per qualsevol lloc, posant en perill tot cristo. I encara ho seguirem fent, faltaria més, sí, i tan tranquils. Si un dia em posen una multa segurament m'hi torcaré el cul.

Hi ha una cosa que me faria molt content, i és que la roda de davant de la meva bicicleta se quedàs un dia ben entravessada entre les cames d'algun polític d'aquests que van ben encorbatats, que sortint del Parlament amb presses per anar a agafar el seu cotxet, se topàs de cop i volta amb la meva estimada màquina. No podria queixar-se gaire, i que ho provàs de fer, que li fotria un sermó com no ha sentit mai en sa vida.

Encara se'n fan, de manifestacions per reivindicar els drets que tenim els ciclistes d'anar amb seguretat per aquesta ciutat podrida, emperò de poc serveixen. Tothom vol seguir utilitzant la vergonyosa xarxa de busos que tenim, essent esclau de les ridícules freqüències horàries. A les deu i mitja surt el darrer bus cap a sa Vileta. Meravellós. L'EMT, sincerament, me la du fluixa, que jo tanmateix seguiré anant amb la meva bici. I que provi algun conductor de pitar-me, que segons com tengui els ànims potser el me menjaré, sense torrar ni res i amb un parell d'esclata-sangs, com aquell que es va menjar un veïnat amb fesols.

Pere Antoni Bover Serra, altrament dit «Pere Yosco». Sa Vileta, Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris