algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

Costums i consums

Nadal, el de sempre no el regidor de Cort, ja ens amenaça amb la seva constant acumulació de «tradicions». Deu ser la festa religiosa que genera més costums i a la qual el mercat en proveeix cada any de nous. Pensàvem que la tradició era allò que passava de pares a fills, però els darrers temps ens han ensenyat que tradició és qualsevol cosa que tengui èxit comercial. De fet, allò que teníem com a costum propi i el mercat no hi arriba, des del cant de la Sibil·la fins a la sopa de Nadal de les nostres mares, tot passant per la barata felicitació per correu, queda arraconat en el bagul de la melangia pròpia de col·lectius desubicats. Per contra, pepos de Pare Noël penjats de balconades, roba interior vermellenca, pastissos prefabricats i un llarg enfilall de productes de consum s'han afegit a arbres de plàstic, infinites llumetes d'histèriques intermitències, roges barretines i d'altres consumibles que la televisió ja ens havia avançat des de les primeries de la darrera -i, per ara, definitiva- globalització.

Cadascú és lliure d'assumir tradicions com qui menja murtons però m'agradaria que les institucions, les que entre tots pagam, es mantenguessin neutrals, sense afavorir noves necessitats de consum. Si ja no ens bastava amb la tudadissa elèctrica d'unes ciutats obscenament il·luminades i amb animacions en el carrers -comercials, evidentment- que conviden la ciutadania al consum compulsiu, els darrers anys s'ha generat el costum d'ocupar els espais públics d'esbarjo -pocs, petits i no excessivament cuidats- de Palma amb tota casta d'instal·lacions de jocs de pagament per infants. Sembla com si l'Ajuntament tengués clar que els homes i les dones del futur no han de passejar per la ciutat sense consumir ni han d'entendre el temps lliure com una oportunitat per la comunicació i el fer salut. S'omplen els petits parcs públics amb sínies, cotxets, llits elàstics i altres incitacions a la despesa. Passejar amb infants pels pocs espais que la ciutat els reserva es converteix en un exercici de repressió de les pulsions consumidores o en una experiència molt cara i gens enriquidora. Això sense parlar de les punyents músiques que aquestes instal·lacions emeten per a desesperació del veïnat que les pateix.

Quan de cada vegada, com a poble, ens humilien més les xifres de fracàs escolar, els especialistes ja fa temps que han disparat les alarmes sobre la frustració que cova en les generacions que ara formam i es detecten perilloses fractures socials entre els que viuen entre noltros però no es poden permetre viure com noltros, les institucions es deixen dirigir per la voluntat del mercat. Ni els més liberals aposten per un mercat sense correctius per part de les institucions. Saben del cert que ens aboca a una societat excessivament fracturada que posa en perill la convivència. Als aprenents de neocon que governaren la nostra ciutat molts d'anys semblava no importar-los gaire afegir aigua al banyat consumista i col·laboraren activament a convertir Palma en un supermercat despersonalitzat. Diuen que les coses han canviat i n'hi ha que ens ho voldríem creure. Un Nadal pensat a la mida dels nins i no del mercat seria una meravellosa lliçó de per què s'ho paga tenir ideologia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris