algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

És curiós, potser

No és necessari ser un llagost ni volar gaire amunt per adonar-se d'un bon esplet de coses ben curioses que succeeixen tots els dies i la gent com si res, passa de llis, com el que veu ploure, ja n'està acostumada, està curada d'espants. O bastants maldecaps tenen dins el propi magatzem, ulls endins, com per preocupar-se de mirar què passa defora, potser.

Per exemple, consider que és un contrasentit de mida natural que, a mitjan matí d'un dia feiner qualsevol, l'autobús 30 tengui la plataforma avariada i entre el conductor i dues voluntàries persones més hagin d'ajudar a descarregar, baixar amb pes una senyora asseguda en cadira de rodes, i: «muchas gràcias, muy amables». El 30 és el bus que fa Plaça d'Espanya-hospital Sant Joan de Déu i viceversa. Cada vint minuts. Una benedicció dels déus pels del Coll d'en Rabassa, per altra banda. Però si no li funciona la plataforma per pujar i davallar la gent impedida o les mares amb cotxets de criatures, la feina la té a les cotxeres, no fent servei defectuós pels carrers de Ciutat. I aquesta línia menys que cap altra, potser.

Més per exemple, el renovat costum que he vingut observant aquí baix, els garruts alumnes del politècnic, o a la plaça de l'Església del Coll d'en Rabassa els horabaixes de tot, un cert sector de jovenalla escopint per tot arreu i sense cap motiu ni venir a compte de res, així, com un vici, com qui es rosega les ungles o es furga el nas per fer pilotetes de moc, com un tic. Record quan jo era al·lot, que la gent escopia molt, onsevulla, al carrer, a la taverna, a qualsevol lloc manco dins l'església, que estava mal vist. Record uns recipients de ferro pintat de negre anomenats escopidores que hi havia al bar Sa Plaça, abans Can Castanyer, més abans Can Tomàs, molt més abans més coses, però jo arrib sols fins aquí, que amb un culet de serradís al fons estaven parades al trespol, a cada extrem de la barra. I el personal hi escopia, clar, que per això eren. queerosèAmb més o manco punteria, és ver, però la intenció era bona. Després, amb la pretesa civilitat, aquesta grolleria endèmica dels homes i qualque dona també, desaparegué paulatinament. I ara torna, segons he observat. No hi ha temps que no torn, diu la gent sabuda del Pla i ja veis, quasi sempre encerten. A què deu ser conseqüència aquesta revinguda indelicadesa de la conducta? Sols una moda, potser?

També consider molt curiosa una extraordinària habilitat que he observat per part de la brigada d'obres de l'ajuntament de la nostra estimadíssima Palma. Se'n desfà com un rellotge en la laboriosa tasca de desmuntatge nocturn de ponts diversos. Primer ho va saber demostrar amb el Pont del Tren, que ja hem parlat de la feta ben a bastament, i l'altra nit, en un vist i no vist, ara hi és demà de matí ja no hi és, el que unia l'anomenat abans «Recinte Firal», amb l'altra banda de l'autopista i l'aberració urbanística més grossa que s'ha comesa mai contra la cara bona de Ciutat, la façana marítima, tal com són i per mi representen les finques en teringa edificades arran de mar una rere l'altra, una al costadet de l'altra, i venga alçades que bastin, allà on era i ja no hi tornarà a ser mai més el Molinar de Prop, on existien plantes baixes de gent pescadora arrien per amunt que basti pisos de preus multimilionaris, d'alt «estànding» com diuen ells, que per tocar els dallons a bastament, fins i tot furten perspectiva i imatge als dos únics molins que queden dels que donaren nom i fama a la barriada. Coses del progrés, n'hi ha que diuen. I la Mare de Déu nom Joana, potser.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris