nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

«El liberalisme és pecat»

Diumenge passat, devers mitja nit, vaig poder veure i escoltar una tertúlia a IB3 en un programa que no sé ben bé com es diu. El programa i la tertúlia anava sobre nacionalisme cultural i econòmic, i el director havia convidat gent ben diversa i variada. La discussió fou entretinguda i es convertí en una bona mostra d'aquesta malaltia -propera a l'esquizofrènia- que patim, no sé per quina causa, els ciutadans d'aquestes illes. Hi havia un contertulià que deu dur més de trenta anys a Mallorca i que no ha après el mallorquí i que defensava que el mallorquí s'havia de contagiar per amor -ni que fos una gonorrea!- i mai per imposició. Un altre defensava, en castellà, -mirau- la necessitat que el català fos a les Illes Balears la llengua vehicular. Per contra un tercer tertulià deia en català que eren els pares qui havien de triar en quina llengua havien de ser educats els fills. Seria un hipòcrita si no vos digués que mentre escoltava aquella discussió desordenada, confusa i plena de paradoxes vaig enyorar el programa que abans, a la mateixes hores dirigia, un amic meu metge. Llavors no t'embullaves: tot el món opinava igual i es repetien els mateixos raonaments. Ara, dissortadement era una altra cosa.

Quan un tertulià, col·lega meu a la Universitat, va proposar respecte a la llengua vehicular una solució fonamentada en el liberalisme radical -que cadascú o cada pare faci el que li passi pel nas- no vaig poder estar de recordar la meva arribada a València per estudiar medicina i les novetades que em feren al Col·legi Major Lluís Vives que tengueren estreta relació amb el liberalisme a. Una d'elles fou comentar dos texts. El primer fou El alcalde de Favara o el virgo de Visenteta i el segon El liberalisme és pecat, de Feliu Sarda i Salvany. Vaig sortir del tràngol, no és per dir-ho, prou bé. A més, les dues lectures em feren estimar el que els ficticis examinadors anomenaven «liberalisme». La primera -el virgo- perquè m'ensenyà les immenses possibilitats de l'humor verd desinhibit i liberal que caracteritza la literatura valenciana. El segon -el doctrinal de Sarda y Salvany- perquè al condemnar els trets de la doctrina liberal em va descobrir aquella idea i manera de pensar que el homes han anomenat des de fa temps «liberalisme» i m'agradà prou. L'autor català deia que el liberalisme era un conjunt d'idees falses i fets criminals. Entre aquestes idees pecaminoses hi eren l'absoluta sobirania de l'individu amb plena independència de Déu; la sobirania nacional, és a dir, el dret del poble per a legislar i governar amb absoluta independència; la llibertat de pensament sense limitació alguna en política, en moral, o en religió; la llibertat d'impremta; la llibertat d'associació, etc. Davant el dilema de si fer cas al Liberalisme és pecat o assumir, per contra, els principis que Sarda condemnava vaig optar sense haver de pensar-hi molt pel segon camí. Era -n'estic segur- el que volien el meus examinadors.

No vaig tornar a interessar-me pel liberalisme fins passats molts d'anys quan per motius professionals vaig topar-me amb Karl Popper. Popper és -era, ai!- un autor molt conegut que ha inspirat les millors idees dels lliberals actuals i dels neoconservadors. Una de les idees centrals de Karl Popper és que en política quan un partit no pot complir les promeses fetes en el programa convé que aquest partit sigui rellevat democràticament del poder. Tornem, però, al diumenge passat i permeteu-me que vos digui que vaig desitjar que Popper fos viu per demanar-li la seva opinió sobre mallorquins que ara s'autoanomenen lliberals i que adesiara citen el seu nom Què pensa d'aquells que uns propugnen que els problemes de convivència com és la higiene, el tràfec, o el pagament dels impostos i l'ensenyament. etc. s'ha de fer segons el que li passa pel cap a cadascun, Tirant o no tirant, segons li mani el seu pensament, clor a l'aigua, anant, en el segon cas, per la dreta o l'esquerra segons li llegui, o, en el tercer, pagant els imposts o fent objecció de consciència, segons li convengui més o, en el darrer cas, triant cadascú la llengua en què s'ha de parlar en una classe. Jo crec que si li contàvem tot això que passa a les tertúlies d'IB3 des d'allà on és Popper ens enviaria un nou manament que diria: «No prendràs el meu nom -ni el del liberalisme- en va». Em sembla, però, que els liberals de Mallorca no li farien gens de cas.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris