muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Quan manco t'ho esperes

Diuen que és quan l'encertes. Ho has comprovat un parell de cops aquest últim any, i comences a comprovar com els vells axiomes són ben vigents. També pots veure que com més esment creus que hi poses, la cagues de manera més estrepitosa. No descrius cap client, cap situació tediosa o divertida, cap rerefons polític. No. Has llenegat, ets persona, però des d'aquí tot et sembla amplificar errades. Et sents tan ridícul com aquell dia que vas intentar rebatejar aquella periodista tan simpàtica, la Nekane.

No la coneixies i cantares, a l'avís de comanda per telèfon, el seu nom pronunciat a l'anglesa, quan era només així com sona, i punt. Suposes que es devia escollonar a l'altre costat, avui un error molt semblant es repeteix. Quina excusa posam, com justificar tan poca traça? Com justificar tanta ignorància?

Podem passar d'atendre un client que porta un llop a passeig i entra a cercar llibres d'ovelles, a atendre el Sr. Belbel, que ens demanin on es pot menjar bé en aquesta zona, mentre pronuncien rosegant un entrepà. Podem veure el neguit de Félix de Azua, indignat, davant els nostres mostradors i podem observar com ens observen rere ulleres de sol un tant desfasades. Quan manco t'ho esperes compareix l'Alfred Bosch o quan manco ho necessites t'entra un templer portant un abric fins als peus. Ni de conya l'encertes, però algú t'aixeca l'Alcorà per sobre el teu cap. Un colom blau pica els vidres amb la punteta del bec i de les ales, com volent entrar, i recordes que l'any que ve, ja es nota, serà l'any Rodoreda. El meu avi tenia al seu pis del carrer dels Oms, al terrat de just damunt de la xurreria del Joanet, un dels darrers colomers. Això no és gens important, però la seva vida era la del Quimet si hagués tornat perduda una guerra. Ara passejo, i quan volt Sant Miquel a la dreta, em torna a sobtar i a semblar impossible que ja no existeixi el Moka. Em queda la visió del Mariano i el seu barret, els seus entrepans. Algú em demana un llibret de cuina d'aquells per a joves que s'emancipen i s'han de saber fer quelcom de calent enmig de la gran ciutat. Entra un home amb capell de feltre, tot just abans d'entrar ha fermat el gos davant de l'església. L'animal començarà els lladrucs en el punt que consideri que el seu amo ja ha parlat prou. Aquest home senzill conta que en el moment de l'entrega del seu darrer llibre per part de l'editor, el tornado li destrossà el jardí i la tomba del pare al cementiri. El seu llibre nou és una autèntica meravella. Químic i poeta. La competència s'esquinça les vestidures. En aquesta col·lecció per a escriptors que ho volen ser, manca un manual complet de l'afusellament discret, també faria gran servei en altres disciplines que coneixem, no miro ningú.

El doctor Morata llança anelles de fum cap al cel net i cristal·lí de la nostra societat, ens mostra croquis i dibuixos de com serà la gran desfeta final, a un altre tertulià li agradaria posar-hi la música. Qui té duros fuma puros i qui no en té fuma paper. El gran capital decideix començar la gran reforma de la Llotja, han acordat fer poc renou als seus veïns del Consolat. El pare Orlandis observa les novetats, sempre des de fora, observant en les portades de les novetats que el món està exactament així com ell ja s'imaginava. A.L., que és d'Hondures, ens conta les desgràcies que ha aguantat a la seva vida i com és que va venir a parar aquí per treballar. Nosaltres érem una part de la terra, me'l demanen i comprovam que l'hem acabat. Surten biografies del Chávez que realment no sabem on posar, si a política o a espectacles. Llibres sobre l'Iran, llibres eròtics escrits per noies de l'Aràbia Saudita que són capaces de pensar en altres homes que no són el seu marit. L'Europa lliure i civilitzada corre a editar. L'Europa nostra es posa catxonda per poc, algun dels tertulians assegura que ja li va bé que la carn la posin els americans. L'última incorporació ens assegura que això és una nova croada. Ens demanen, a continuació, si el llibre nou del Mazinger, perdó, del Ratzinger, és en castellà o en mallorquí. A petició dels feligresos, ara a Santa Eulàlia tornen a fer les misses en castellà. Quan et creies que estaves en el millor moment, quan manco t'ho esperes, torna a sonar, t'has d'aixecar, t'espera un dia molt dur de feina, quasi com per tothom. Diuen que és quan et creus que l'encertes que l'encertes, però cada dia que passa n'estàs més convençut que el teu semblant és cada dia més proper al d'un invertebrat descaradament del tipus G. Samsa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris