nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
19°

De reformar l'Estat a construir la Nació

A punt d'exhaurir-se la legislatura, les Illes Balears seguim sense canvi de model de finança-ment. Res no ens garanteix deixar de ser el territori amb el dèficit fiscal més alt de tot Europa, continuarem desconeixent les balances fiscals i haurem de fer front econòmicament a competències mal transferides. Seguirem incompetents, entre moltes altres coses, en immigració, ports, aeroports, i continuarem pagant la cultura d'un estat que no reconeix la nostra, ni a les seves cambres legislatives ni a Europa. Sense poder de decisió i sense poder administrar els nostres recursos es fa molt difícil impulsar polítiques en favor dels més desafavorits, de les classes populars, dels nostres emprenedors i, en definitiva, del benestar de la gent que viu i treballa a les Illes Balears. Podem dir, sense embuts, que la reforma del model d'estat que s'ha iniciat durant aquesta passada legislatura ha acabat tal i com va començar.

Aquesta legislatura ens ha demostrat una vegada més la inviabilitat d'una Espanya federal i plurinacional. Els partits d'obediència estatal han fet pinya per no moure ni una peça de l'estructura centralista de l'Estat i, mentre els partits espanyols caminen junts en les grans qüestions d'estat, els partits sobiranistes seguim fent camí per separat a l'hora de defensar els interessos de la nostra ciutadania.

Cal un canvi en l'estratègia de l'esquerra nacional, cal fer camí amb qui compartim l'objectiu sobiranista. Cal redireccionar l'esforç fet amb l'esquerra espanyola, ja que la direcció de canviar l'Estat ha tornat a ser una via morta. Una vegada exhaurida aquesta via estratègica podem dir que la nostra feina a Madrid ha de passar de ser reformadora a ser constructiva. La prioritat a les Corts espanyoles ha de ser treballar pel nostre territori i per la construcció del nostre propi estat i, aquesta feina de construcció nacional, els independentistes, només la podrem dur a terme amb aquells que, amb diferents intensitats, reclamen més autogovern per a la nostra nació.

No és necessari inventar res nou, basta a seguir l'exemple de les experiències exitoses que ens són pròximes com ara Coalición Canaria, el BNG o Nafarroa Bai. En cap d'aquestes no hi participa cap partit estatalista, sinó partits que prioritzen la defensa de la seva nació per sobre de la seva adscripció ideològica en l'eix dreta-esquerra. Tant és així que hi ha casos en què es produeixen situacions ben curioses com ara quan entre els tres diputats escollits el 2004 per Coalición Canaria hi ha un històric de l'esquerra nacionalista canària com és Román Rodríguez, empresonat durant la transició i l'exgovernador civil de Santa Cruz de Tenerife, Luís Mardones, que empresonà el primer. Ara bé, la seva prioritat eren les Canàries i la unitat d'acció en les principals qüestions de país. Aquí, a les Illes Balears, les diferències ideològiques dels que representam les diferents opcions que reclamen més autogovern i que no tenen seu a Madrid són, de ben segur, molt més minses que les que hi ha entre Mardones i Rodríguez. Si no fos així, Entesa per Mallorca, Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa, Partit Socialista de Menorca, Partit Socialista de Mallorca, Unió Mallorquina i Esquerra Republicana no participaríem del mateix pacte progressista que ens uneix en el Consell de Mallorca i en el Govern de les Illes Balears. A més, a Madrid no anam a gestionar cap ministeri sinó a fer valer el nostre dret a decidir.

Joan Lladó, president d'Esquerra a les Illes Balears

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris