muy nuboso
  • Màx: 12°
  • Mín:
11°

Poquet, de moda

El calendari de commemoracions i de recordatoris sobre el fet religiós, durant la Guerra Civil, ha servit, entre moltes altres coses, per repescar el cas de mossèn Jeroni Alomar. El seu és, indubtablement, un cas excepcional, però paradigmàtic d'una forma de ser capellà a Mallorca. Un capellà normal, escassament virtuós, mundà i passional, personalment i políticament. Al voltant de la seva trajectòria hi destil·len problemàtiques i experiències només associables al celibat convencional; una vida considerada com a «poquet» exemplar per a la jerarquia. Un bisbe, el de la Mallorca de llavors, del qual entre els papers que es poden llegir en l'expedient que s'enllestí per preconitzar-lo bisbe, encara hi podeu trobar la valoració que en féu un col·lega prevere: «la parte moral, no de costumbres, sino de carácter y de sentimientos, es marcadamente deficiente». Aquest bisbe, que probablement considerava Poquet un capellà deficient en el seu comportament moral, també havia estat considerat així pels seus condeixebles. Allò que ha acabat diferenciant el bisbe del mossèn entregat en ofrena a les forces feixistes és l'alçada moral dels immorals. Als morts de forma violenta, compromesos o no amb un projecte polític, els podem valorar la virtut d'haver sabut morir amb dignitat i de forma exemplar, un fet suficient per merèixer un reconeixement de la ciutadania. La forma com morí Poquet qüestiona profundament una Església que no defensa suficientment els seus, amb el pretexe generalment de la immoralitat, de la manca de dignitat o de l'ambigüitat que el model de vida celibatari porta intrínsec. L'Església dels anys trenta vivia una conjuntura d'una certa esplendor, sobretot en el context de l'Estat espanyol, després de mig segle de bonança i de creixement. Aquesta esplendor estadística amaga sovint llacunes i encletxes profundes sobre el mapa moral d'aquesta Església que, gràcies al poder, amaga desequilibris, vicis i incoherències a balquena. L'Església estava més preparada per morir, pel martiri, que per a viure i plantar cara als problemes de la modernitat amb dignitat i amb alçada moral suficient. Miralles, de jove, segons els que el coneixien en profunditat, tampoc no la tenia, aquesta alçada moral que es pressuposava a un mossèn ben situat a l'escalafó eclesiàstic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris