algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Quadern de viatge

Dissabte, 17.- Hi ha al cor de l'illa una població el nom de la qual per pudor he de callar. Només diré que al seu escut, sota les quatre barres, i sobre un antic camp d'argent, té un ca llebrer que fa segles que corre per allunyar-se de la ciutat. Inútil l'esforç, tot i que és breu la llargària del topònim i fóra fàcil d'un salt travessar-la i fugir nord enllà. Fins i tot l'animal, fidel com cap altre servidor, s'avergonyeix de ser còmplice silenciós, ni que sigui des de la quietud impresa d'un gravat, de les destrosses, de la insolència i de la impunitat dels executors. Bé és cert que si als ciutadans d'aquesta ciutat de nom escàs, i de no menys escassa dignitat, els fessin dur una merda de vaca sobre el cap, podrien argumentar sobre el disseny informe i tebi del capell, sobre la seva extravagància o docilitat, però pocs d'ells protestarien per la imposició o per la pudor del material, avesats com tenen el nas als afers corruptes, a la descomposició dels negocis sòrdids, a la putrefacció dels pous negres, que corroeixen les artèries que s'escampen sota la superfície de ciment i asfalt. Aviciats en la disciplina de la submissió, els més rebels acceptaran la dissort a canvi d'un convit ben magre a la taula dels botiflers i dels jubilats. Ara mateix tenen, sobre l'ornada i fètida testa, el cas d'un edifici municipal que, dels quatre carrers amb els quals confronta, n'envaeix tres, no pas de forma dissimulada o discreta, ni tampoc per error de càlcul d'arquitectes i tècnics, que ben seva és la seva part de culpa, car tampoc no són innocents en la comissió del frau, ans per conveniència d'aquells que sota una rajola guarden el profit de la victòria i administren perversament la confiança dels ciutadans. Ningú no se salva de la vergonya. Els qui governen, perquè escarneixen la llei i les normes en benefici propi. Cap altra raó no és més pertinent per justificar la construcció d'un supermercat en sòl públic que a tot el poble pertany. Els que viuen la permanència infèrtil de l'oposició, perquè haurien de fer ús de tots els recursos, legals i ciutadans, per evitar tan humiliant hipoteca. Algunes veus solvents sostenen que el Consell Insular de Mallorca, si tengués la voluntat política de fer-ho, disposa de recursos legals suficients per aturar, i demolir, tal disbarat i, això no obstant, el seu silenci administratiu, si ultrapassa els terminis establerts, legalitzarà per omissió l'atreviment dels cínics. Tanmateix, a tots els qualificatius que són aplicables a aquesta il·lícita insensatesa, cap d'ells no gens falaguer, caldria afegir el de provocació, el d'inducció a la desobediència civil i, encara que pugui semblar un excés del llenguatge, el d'incitació al terrorisme, atès que l'estat de dret no vol, o no és capaç de defensar els ciutadans de la il·legalitat i de l'espoli, ni de garantir la propietat d'allò que és patrimoni comú.

Diumenge, 18.- De dos conductes diferents, ambdós de contrastada credibilitat, prové la breu narració que segueix que, per real, no pot deixar de semblar producte de la imaginació, tot i que cal confessar que la meva capacitat d'imaginar és, respecte de la realitat, escassa. Conten les dues fonts consultades el cas d'un conegut seu posseïdor d'una avarícia desmesurada. Tots coneixem persones que tenen l'habilitat d'un estalvi tan extrem que frega la mesquinesa. Persones que en el seu afany de viure sobre una pedra, que és imatge que suggereix moderació i austeritat, viuen sota una pedra, sota un pes que els afeixuga d'un plaer malaltís, car atresorar ha esdevingut una dolença obsessiva. Posseir, a més de ser una circumstància transitòria, sovint converteix els posseïdors en víctimes, o esclaus, de les seves possessions. Segurament aquesta història, l'actitud d'aquest desconegut, no ha de sobtar ningú. Tanmateix, la misèria no és una circumstància exclusiva dels miserables. El cas és que hi ha un home, puix que el nostre protagonista és del gènere mesquí, que en la seva dèria per economitzar, retalla, o suprimeix, totes les despeses susceptibles de ser restringides.

D'entre tots els exemples que donen una dimensió aproximada de la seva cobdícia, n'hi ha un que m'ha semblat el més il·lustratiu, també el més ridícul, irrisori i absurd. Aquest home, que té els ronyons ben protegits, a l'hora d'allitar-se té un costum singular: es treu el rellotge del canell, li obre el ventre i n'extreu la pila. L'objectiu no és altre que estalviar, durant la nit, el seu consum de tic-tacs. Finalitzada l'operació, diposita sobre el marbre de la tauleta de nit, separats per una distància prudent, tant la maquinària esventrada, com la pila. L'endemà matí, quan es lleva, reprodueix l'operació a l'inrevés, i posa el rellotge a hora. En la meva ingenuïtat vaig insinuar que, tot i ser igualment desassenyat, s'estalviaria molta manipulació si, senzillament, aturava el rellotge i l'endemà l'engegava de bell nou. Ho fa per seguretat, fou la resposta dels meus informadors.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris