algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Manga en català

Una de les conclusions més interessants del XXI Seminari Blanquerna celebrat a la Platja de Muro el passat 26-28 d'octubre, és la dificultat del català per predominar en el món de la moderna cultura popular de masses. Intel·lectuals destacats com Alfred Bosch, Miquel Cardell, Gabriel de la ST Sampol, Bartomeu Martí o Damià Pons, coincidiren en la necessitat de superar el predomini aclaparador del castellà, i en ocasions de l'anglès, en camps com la novel·la popular, la música pop o els videojocs, per només posar-ne alguns exemples. Així mateix, Alfred Bosch va destacar la importància del suport institucional, imprescindible per a la nostra cultura, i va recordar els enormes pressuposts que manegen els estats espanyol, francès o alemany en matèria de cultura.

Afortunadament, i fins i tot sense suport institucional, hi ha un camp en el qual s'està obrint una falca per al català, la dels tebeos japonesos, anomenats manga. El Japó és un dels principals productors, amb Estats Units i França, d'historietes il·lustrades. En el país del sol naixent els tiratges dels tebeos assoleixen xifres astronòmiques i els lectors poden gaudir d'una gran diversitat de gèneres. Tradicionalment, predominaven els shonen, històries per al·lots joves, però darrerament són en creixement els shojo, còmics femenins i els seinen, els tebeos per a adults, seriosos i ben documentats. Fins i tot ha aparegut un nou gènere de yojo, protagonitzat per joves homosexuals. Durant dècades, els manga foren desconeguts a Europa, però a partir dels anys setanta i, sobretot els vuitanta, les televisions occidentals es veieren inundades de produccions de dibuixos animats japonesos que es podien adquirir a preus baixíssims. Darrere les sèries d'animació vengueren els còmics, que s'aprofitaven de la fascinació que exerceix l'estètica manga entre els infants i els adolescents.

Precisament, a l'Estat espanyol, TV3 fou una de les televisions pioneres mitjançant l'emissió, el 1990, de la sèrie infantil Bola de Drac, d'Akira Toriyama, que va obtenir un èxit sorprenent. Una primera edició de Bola de Drac (1992-1997) en català ni tan sols es va distribuir a les Illes Balears, però va crear un important precedent en un mercat fins aleshores totalment castellanitzat. A més, va gaudir d'un cert èxit ja que se'n publicaren 153 números d'una «Sèrie Blanca» i 58 més d'una «Sèrie Vermella». Posteriorment, i ja amb una bona distribució a Mallorca, s'ha editat en forma de volums d'unes 240 pàgines, l'anomenada «Edició Definitiva» (34 números publicats entre el 2006 i el 2007) i que, precisament ara, s'està tornant a distribuir en quioscs i llibreries. També va tenir una gran difusió Shin Chan, una nova versió del típic nin polissó, que inicialment estava previst que es publicàs en 8 volums i n'acabaren sortint 70, amb una periodicitat quinzenal, entre el 2001 i el 2004. En canvi, va gaudir de menys sort l'edició en català de Detectiu Conan (Planeta DeAgostini, 2005), ja que només en sortiren quatre números.

El 2005, una altra editorial, Glénat, obrí tota una línia de còmics en català. La col·lecció pionera fou Inuyasha, una sèrie de fantasia delirant basada en llegendes japoneses que també havia estat difosa per TV3 i que encara es publica amb una periodicitat quinzenal. Poc després s'afegiren Bleach, una sèrie de fantasmes i esperits, Musculman, una paròdia humorística dels superherois, Naruto, la història d'un jove ninja des d'una òptica bastant infantil, i Fushigi Yugi, subtitulada El joc misteriós, un còmic de fantasia protagonitzat per una jove adolescent, editat en 9 gruixuts volums de periodicitat mensual. Es mereix un esment a part Ikkyu, un tebeo de Hisashi Sagakuhi que recrea amb tota mena de detalls la vida d'un monjo budista en el Japó de la primera meitat del segle XV. Es tracta d'un còmic editat en només quatre volums que s'adreça a un públic adult i resulta especialment adient per a aquelles persones interessades en la història del Japó o en l'evolució del budisme.

D'altra banda, no hem d'oblidar que recentment s'ha celebrat amb un gran èxit de públic el XIII Saló del Manga a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat. Enguany, aquest saló tenia la particularitat d'oferir una àmplia panoràmica no sols dels tebeos japonesos sinó també dels manga que es fan fora del Japó imitant tant l'estil com els arguments dels originals. Potser no estaria malament que les nostres institucions culturals impulsassin a Mallorca un saló semblant que servís també per donar suport a la nostra llengua i als creadors locals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris