nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Els bons inútils

Un dels tòpics més rebregats dels darrers temps és que els joves d'avui en dia, els que accedeixen al mercat laboral, són la 'generació més preparada de la història'. Certament estic d'acord que hem tingut oportunitats i possibilitats d'aprofitar un bon ensenyament, i de créixer envoltats de molts estímuls: bones biblioteques públiques, possibilitats de viatjar i d'aprendre idiomes, de relacionar-se i d'adquirir experiència, etc. Però això, malauradament, no crec que hagi servit a la majoria per sentir-se més preparats, més capacitats o amb més possibilitats de forjar-se un destí a la mida de les seves esperances. La frustració continua sent una nota dominant en molts d'aquests joves, molt més centrats a queixar-se i a lamentar-se que a trobar una solució vàlida per als seus problemes. Se'ls endevina més preocupats a veure les disfuncions del sistema que a intentar buscar vies per on créixer i crear. Com diria Nietzsche: 'aquests, a la taula no hi porten ni la fam'. La mediocritat i l'estretor de mires és la nota característica: el que busquen de seguida és la seguretat d'un pessebre ben arreglat i còmode, adoctrinats com estan per una por sense fonament, que els impedeix anar més enllà de la més fútil immediatesa: el destí funcionarial els impedeix ser competitius, i l'ambició és vista com una extravagància que es miren de prop tot desitjant que el company ambiciós s'estimbi i fracassi i doni la raó a la seva falta d'empenta: 'ja t'ho deia jo que era difícil, ai'.

Suposo que això de la 'generació més preparada de la història' és una etiqueta sense gaire fonament: abans les persones normals sabien collir carxofes, sembrar porros i abeurar el mul; ara saben anglès, navegar per Internet i conduir cotxe, però res d'essencial ha canviat. Sense intrepidesa, empenta, creativitat i ambició no hi ha res a fer; encara que sempre podem enganyar-nos i suplir tot això amb un Màster en el que sigui, amb un viatge de dos mesos a l'Índia, o amb un curset de sànscrit o de conducció de camió. Així, estarem completament preparats per a ser inútils amb títol.

Melcior Comes, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris