bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Feixisme i llenguatge d'esquerra

Berlusconi, com les serps, canvia de pell adesiara. El Forza Italia s'integrarà en un moviment més ampli, el Partit del Poble Italià per a la Llibertat. Les invocacions retòriques al Poble -Partit Popular, per exemple- solen supurar càrregues invasives de demagògia. Molta atenció a les formacions o als líders de dretes que s'apropien de termes pertanyents tradicionalment a la nomenclatura esquerrana. Aquestes apropiacions solen anunciar derives feixistes o filofeixistes, d'una o altra direcció. Un columnista del diari italià La Reppublica, atònit davant la miopia d'una societat entregada en cos i ànima a Berlusconi, deia que Espanya tenia la sort de comptar amb una dreta moderada: es referia al José María Aznar de la primera legislatura. Aznar en aquell temps citava Bertold Brecht, Luis Cernuda, parlava d'Azaña i donava impuls a la segona vida de la Residencia de Estudiantes: entrava a sac en un patrimoni que la dreta havia d'una manera o altra combatut. A la segona legislatura, s'alià amb Bush empès per deliris imperials que pagaríem com tots ja sabem. I què diríeu de Sarkozy? El cap d'estat francès ha assumit amb gran coreografia una dosi d'utopia generalment associada a l'esquerra fins i tot extraparlamentària, la defensa del medi ambient. Per més que la dreta ja hagi fet seva una part de les grans directrius conservacionistes -i això no se sol agrair com toca als grups ecologistes i a les formacions polítiques que els eren més properes-, el compromís de Sarkozy ha anat més enllà dels convencionalismes a l'ús. Què demanarà a canvi a la societat francesa? Ara per ara, ha introduït l'estudi de l'ADN en cas de dubtes en les reunificacions familiars dels immigrats, una mesura que al·ludeix a ideals de selecció ètnica encara molt recents en la història, sobretot d'Europa i dels EUA. En fi, Hitler apel·lava al socialisme en donar nom al seu moviment, i Franco al sindicalisme. La monarquia, històricament tan vinculada a la dreta espanyola, no ha estat mai sant de la devoció feixista, i ara mateix hem pogut assistir a un episodi de sarcasme infamant per part del senyor Rouco Varela, que demana pregàries per ajudar Joan Carles I en els moments de tribulació, mentre la cadena radiofònica on el cardenal té comandament proposa l'abdicació del rei. Quan un polític de dretes usurpa alguns subratllats del discurs o del llenguatge de l'esquerra, posau-vos a cobro: s'anuncien calabruixades fora de temps, torrentades devastadores -o qualsevol excés meteorològic que vulgueu emprar com a imatge per al·ludir a la barbàrie.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris