algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

Com una rosa d'estraperlo

Vagi per davant que no m'agrada aquesta barra lliure que demostren, sobretot, les televisions que s'han avesat a envair el terreny de la privadesa amb els seus micròfons escrutadors. Ser un personatge públic no t'allunya el dret de decidir quines declaracions són públiques i quines no. Entre tanta càmera i tant micròfon el gran germà ja no és una metàfora sinó una trista realitat de la qual tots en som còmplices, almanco com a consumidors de privadeses, i quan ens n'adonem serà tard per penedir-nos-en. Amb empegueïment ho vérem a la desfilada de la Hispanitat, quan qualcú s'atorgà el dret d'interpretar els llavis de les senyores De la Vega i Casas a partir d'una filmació feta a distància. Cap jutge hauria admès la prova, però mig Espanya se l'empassà com a verídica i, fins i tot, destacats opinadors vessaren encesos comentaris sobre ella. Quins collons.

Però anem més a prop. Les paraules de la senyora Estaràs a uns companys de partit raptades (és a dir, captades contra la voluntat de la seva legítima propietària) per les càmeres d'IB3 ens han omplit de somriures en llegir-les. La franquesa sempre és perillosa; i en política més. No es pot resumir en menys paraules el que li ha caigut a sobre i crec, sincerament, que li sortiren del cor. No és culpa seva ni del partit, però no seria creïble que ens volgués encolomar la cantarella que la fuga del principiant de botifarra els deixà indiferents i que, unida a la simultània pèrdua dels poders principals de l'arxipèlag, el partit està com una rosa (no és una redundància). I ho ha intentat. A mi, que el robatori de les seves paraules no em sembla bé, m'ha molestat especialment que no defensàs la seva intimitat, la privadesa que està per sobre del morbós interès que puguin tenir oients, lectors i espectadors, i es dedicàs a fer-nos combregar amb rodes de molí amb interpretacions forçades de les seves paraules. Ho digué, punt. I digué el que la immensa majoria de la població pensa, per molt que ara vulgui dir què digué. M'emprenya que ens tractin d'indocumentats i boianos. Ningú amb dos dits de seny pot creure que «me han dejado un muerto» vol dir que el «muerto» és el govern Antich i que, a més, només li han deixat a ella, com indubtablement reflecteix l'ús del «me». En lloc de tractar-nos de curts de gambals, que podria ofendre'ns si no hi tenguéssim el cuiro gruixat, ens hauria fet un servei important amb la pedagogia del que és privat.

Dissortadament, la majoria dels dirigents del PP de les Balears tenen el mal gust de vendre la seva intimitat en el mercat electoral. Duen els fills a l'escola, els disfressen per la Rua, els passegen per fires i mercats i tot amb la complicitat de les càmeres. Encara surt més en el couché la que jugava a ser la primera dama quan el seu marit encara no s'havia fugat a Washington que l'esposa de l'actual president. Amb aquests antecedents, descrits aquí de manera extremadament succinta, tenen difícil erigir-se en reivindicadors de la privadesa i no poden apel·lar a aquest dret que els assisteix per criticar l'estraperlo que es fa amb les seves paraules. Una llàstima

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris