nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

TV3 al País Valencià o els polítics i la TV

Un jutjat d'Alacant autoritzà finalment a la Generalitat valenciana a tancar el repetidor de TV3. La història es remunta a molt enrere. Quan Eduardo Zaplana assolí (1995) la presidència valenciana decretà una persecució -i la paraula no és exageració sinó exacta constatació- contra tot el que fes la més mínima olor no ja a nacionalisme sinó a simple valencianisme. Així, entre moltes d'altres actuacions, declarà com a lesiva pels interessos socials una revista, per no haver de satisfer-li uns doblers compromesos per l'anterior govern valencià. Ara, el seu successor al front de la Generalitat, Francesc Camps, desenvolupa la mateixa ràbia contra la llibertat d'expressió i ha aconseguit, després de molt de temps d'intentar-ho, que se li obri la via judicial per tancar TV3 al País Valencià.

Se tracta d'un fet molt greu. No perquè se pugui tancar una finestra televisiva en català, només, sinó perquè és el manteniment d'una línia d'actuació -iniciada amb la declaració de lesivitat social de la revista- d'atac directe a la llibertat d'expressió. Del que se tracta és d'això, sobretot. Qui se creuen ser els polítics -qualsevol que pugui actuar igual que els conservadors valencians- per decidir ells què han de veure els ciutadans dels quals són servidors? Doncs se creuen ser els que tenen capacitat per decidir-ho. Ni més ni manco. De forma no tan bèstia ho veiem contínuament. Canvia un govern i els falta temps, als nous ocupadors del servei al poble, per posar els amics al front dels mitjans públics. Sempre ha estat així. És ver. Però no deixa de ser molt trist. I tots, sense cap excepció, actuen exactament igual. I els ciutadans els ho permetem. Només ens queixam o mobilitzam quan els que manipulen els mitjans de comunicació públics són els «altres». Si la manipulació és dels «nostres» ja no n'hi ha, per definició. Aleshores el mitjà públic del que se tracti se converteix, màgia potàgia, en instrument de «país» o de «vertebració». Mentre això segueixi així, i hi seguirà, els polítics -tots per igual- van fent. Les seves neurones van assumint químicament que poden fer el que volen, amb el mitjans públics. Encara que sigui, posem per cas, liquidar una televisió pública via expulsar la seva audiència o a través d'una acció més directa i grollera tancar-la per la força com vol fer el senyor Camps, servidor dels valencians que ha decidit que és lesiu que mirin TV3.

Com és possible que tot això passi a aquestes alçades? Doncs passa. Cada dia. Constantment. I ningú no s'està a estalvi. Ho veim per tot. I podem imaginar que en un futur breu serà pitjor. Hi ha gent que des de no sé si la ingenuïtat creu que la digitalització televisiva serà una mena de liberalització absoluta gràcies a la qual els ciutadans podrem veure el que vulguem. Ni per casualitat serà així. La digitalizació permetrà als governs tenir un més estricte control del que reben els ciutadans. Inclús podran tapar selectivament -per interès polític, comercial...- una televisió a una zona determinada en unes hores determinades, mentre la resta del territori la veu. Les possibilitats de control seran immenses. Ara, com a mínim, tenim o no tenim la recepció d'una televisió ics. Llavors podrem tenir, i tendrem, que ningú no ho dubti, la recepció d'ofertes mesclades -per exemple, un mad-mix indigerible de les que emeten en català-, la selecció per part del govern de torn d'allò que vulgui que vegem a través del mútiplex -quatre canals- que controlarà... El cas de TV3 al País Valencià és un atac groller a la llibertat d'expressió. I no pareix, fora d'allà, que afecti ningú. És una equivocació. Ens afecta. Els polítics, quan tenen control absolut sobre mitjans de comunicació són molt perillosos. Tots. I en tenen. I més que en tendran.

Miquel Payeras,periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris