algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Santa Catalina 1895, novament

Divendres passat la portaveu i consellera de Treball, Margarita Nájera, anuncià que l'Executiu i l'Ajuntament de Palma, a instàncies i amb la col·laboració d'UGT i CC.OO., homenatjaran les víctimes del pitjor accident laboral de la història de les Balears. Ocorregut a Palma el 25 de novembre de 1895, en esclatar no un polvorí, com erròniament digueren, sinó un revellí, dit de Sant Ferran, adossat a la murada, a prop de la Porta de Jesús, la que s'obria al carrer del mateix nom que duia -i du el carrer actual- cap el cementiri. El nombre de morts -majoritàriament dones, incloses moltes nines- va ser fitxat per la consellera en 88, també erròniament. La premsa d'aleshores el xifra en 93, a més d'un nombre indeterminat que moriren durant les setmanes següents fruit de les greus ferides, però d'altres fonts -que UGT està investigant- podrien elevar el negre saldo final resultant fins a unes 125. En qualsevol cas morí molt gent. Imaginem que avui passa el mateix a qualsevol indret del món. Seria portada a tots els diaris més importants del món de l'endemà i obertura d'informatius de ràdio i televisió. D'altres accidents laborals amb resultats de molts de morts, no tants com els de Palma en aquell fatídic dia, ocorreguts als Estats Units, forçaren mobilitzacions obreres i, fins i tot, canvis legals. I, en tot cas, se varen mantenir en el record, fins avui, a través de commemoracions successives, com a símbol del que no pot tornar a passar. Tanmateix no va ser el cas del nostre. Aquí, aquell terrible succés va desaparèixer de la memòria col·lectiva. Tant va ser així com que fins i tot l'únic record que queda -una placa ara mal situada davant l'Agència Tributària, difícilment llegible- l'instal·là l'ajuntament de Palma de la Segona República i la dictadura el deixà en pau perquè, possiblement, ningú ja no sabia exactament què commemorava. L'oblit caigué sobre l'episodi. Queda molt poca gent que en tengui consciència.

Expressava divendres Lorenzo Bravo, d'UGT, la seva sorpresa perquè un fet així hagi passat desapercebut durant tants d'anys. La resposta per ventura la tenia asseguda a devora. Perquè Josep Benedicto, de CC.OO. deia que una besàvia seva havia mort al revellí. La pregunta seria, doncs, com és possible que tot i conèixer -si més no el màxim dirigent del segon sindicat en importància de Balears- els fets, ningú no se n'hagi preocupat mai,durant els darrers trenta anys de democràcia? Perquè cap sindicat ha dit ni fet res mai al respecte? Perquè tampoc cap institució democràtica?... No hi ha respostes, i és millor deixar-ho així. El que compta és que, a la fi, les institucions, a instàncies -ara sí- dels sindicats -primer ho demanà UGT i CC.OO hi estigué d'acord-, commemoraran el trist aniversari. És de justícia. Perquè va ser un accident laboral brutal amb el qual passà exactament el mateix que passava amb els nombrosos altres: res. Se demanava el setmanari La Pulga, l'octubre de 1897, fart de constar morts per accidents de feina, a veure «¿cuando se cumplirá la ley de protección del obrero?» Pregunta retòrica. Mai no se complia. No va ser cap fet aïllat, allò de Santa Catalina 1895. Amb menor quantitat de víctimes -una, dues, tres...- passava contínuament. Les institucions i els empresaris -tot u- simplement no feien cas a les lleis que protegien teòricament els obrers -ni a cap altra que protegís els més febles, com per exemple tampoc no se complia la que suposadament feia obligatòria l'educació entre els 6 i 9 anys- de tal forma que els empresaris se regien pel principi de màxima rendibilitat, a costa de la mà d'obra. Per això tants d'accidents. Per això passà el del revellí -que no polvorí-, un habitable buit que l'exèrcit cedí a l'empresari per buidar cartutxos. I aquest, com tots, contractà la mà d'obra més barata -com en totes les empreses- que eren dones i nines.

Bé està la commemoració. Millor estaria, emperò, si sindicalistes i polítics demanassin excuses per haver estat callats o ser ignorants durant tant de temps.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris