nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Gens fins ni elegants

No conec ningú a qui agradàs Hugo Chávez de gendre. Més que res, és que mareja, amb tant de moviment i tanta xerrera -crits i renou. Se'l considera sovint com un estat evolutiu del castrisme, però no és així. Us agradi o no Fidel Castro, els líders de la seva edat, sorgits en una època de passió política, quan el futur encara habitava en les grans causes nobles, no tenen descendents. Són irreproduïbles. A Granma, el periòdic oficial del Partit Comunista de Cuba, el vell Castro publicava l'altre dia un escrit breu arran de l'incident de Valparaíso. El més entendridor era que se'l veia com un avi molt preocupat pel nét -Hugo Chávez-: té por que no li passi un denou, en aquestes incursions que fa entre multituds: un tir, una bomba. Castro se n'entén, d'això: la CIA ha tengut una obsessió malaltissa amb el vell comunista, des dels anys 60s que fa plans per matar-lo. La dita comunitat internacional -els països rics, si renunciam als eufemismes- contempla Fidel Castro com una figura d'un museu de cera, en el millor dels casos com un objecte de museu de la història antillana. O del comunisme tropical. Sigui com sigui, se l'ha metabolitzat i, en el fons, ara ja ningú no pensa a fer res sinó esperar «el fet biològic»: igual que en el franquisme tardà. Una altra cosa és la irrupció extemporània dels líders iberoamericans sense jaqueta, desendreçats, cridaners, mestissos o clarament indígenes, que ostenten el poder sense guardar les formes, sense seguir les normes dels clubs de poder, on tothom s'expressa en el mateix estil, sigui socialdemòcrata o filofeixista. Hugo Chávez i Evo Morales són paradigma d'una estètica que irrita la comunitat internacional i d'una política que repugna a les grans empreses. És vera que de vegades fan passar pena, Fidel Castro té un nas molt fi. La dreta espanyola s'ha posat les botes, aquests dies. «Aquest és l'entorn en el qual Zapatero es troba a plaer», diu un, i l'entorn a què al·ludeix és format per Castro, Chávez i Morales. Les amistats perilloses, segons el cosí del cosí de Rajoy. Als del PP li cau malament la gent que no passa tres vegades l'any per la caixa de Loewe. Allò que no agrada massa recordar és que si Chávez, Morales i altres descamisats arriben al poder és perquè tot un seguit de governants cristianodemòcrates i socialdemòcrates -o dictadors vists amb bons ulls per Washington- han saquejat els seus països i han deixat al darrera tan sols dos territoris, el de la corrupció i el de la misèria. Són un pèl grotescos, histriònics, fatxendes, i no són gens fins ni elegants. Però, ara per ara, són infinitament millors per als seus compatriotes que tota la casta de hienes i de serps que els anaren davant. No duen corbates Hermès, però de corbata en duen també els pitjors enemics de les persones i de la Terra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris