nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

De sentit comú

Mentre ens preocupam per articular fórmules d'integració pels nostres conciutadans procedents de llocs i cultures diferents, hi ha nadius que es preocupen per deixar de ser conciutadans nostres mentre exigeixen que els estiguem permanent agraïts per haver nascut aquí. Són els esportistes i artistes d'èxit que han decidit tenir la seva residència oficial a paradisos fiscals. Si consideram dels nostres aquells que viuen entre noltros, aporten feina i creixement a la nostra economia i imposts a la nostra societat, aquells que fan el contrari haurien de veure com el lligam amb la seva terra és proporcional al que ells aporten. Ho recordava l'altre dia el senyor José Maía Peláez, president de l'organització d'Inspectors d'Hisenda d'Espanya, en fer públic un document titulat Fraude, corrupción y blanqueo de capitales en España, elaborat per la seva organització. Segons el col·lectiu que representa és «inadmissible, vergonyosa i insolidària» l'actuació d'aquests privilegiats. Per això, demanen a les autoritats que elaborin i publiquin el cens d'aquests «insolidaris» i que els mitjans de comunicació recordin sempre on paguen els imposts quan parlin d'ells. Diuen que el govern espanyol considera molt negativa l'elaboració d'aquest cens i la seva publicitat. Ells opinen el contrari. Jo també. A més d'aquesta mesura -que crearia expectació per tractar-se de personatges assidus als mitjans de comunicació-, proposen un pla d'inspeccions, amb criteris públics, a batles i a regidors d'urbanisme de municipis superiors a 50.000 habitants i en aquells que hagin adoptat mesures urbanístiques importants. Hi ha altres propostes per acabar amb el frau i totes elles entren de ple en el camp del sentit comú, inclosa l'eterna reivindicació d'incrementar les minses plantilles d'inspectors. Són tan lògiques que si no s'apliquen és perquè hi ha poc interès polític per atacar el problema. Jo, que som innocent de mena, pens que aquest document podria ser el programa electoral de qualcú que realment volgués la regeneració democràtica. La resta, enlloc de regeneracions són estucats i mans de pintura més o menys ben dades.

Qui ha decidit tenir la residència entre noltros, esper que la fiscal també, és el guitarrista Paco de Lucía. Em vaig alegrar que ell fos el «personatge reclam» del nostre país perquè és un conciutadà nostre, a més d'un reconegut músic internacional. Francament, m'agrada que se'ns mostri com una terra d'acollida on la qualitat de vida és el signe d'identitat. M'agrada infinitament més que la mania de presentar-nos talment visquéssim en un parc temàtic i només ens poguessin representar nadius amb calçons de bufes. No tenc prou informació com per saber si el guitarrista només ens utilitza -com, d'una o altra manera, tots els altres que ens havien representat abans- o si la seva integració va més enllà, però el seu discurs podria signar-lo íntegrament. La integració també és considerar-los dels nostres i no només exigir que ells s'hi considerin. És una relació en ambdós sentits, inclosa la voluntarietat de pagar imposts en la nostra hisenda i no en una altra. Si ell ho fa, almanco, ja és tant o més dels nostres que aquell que, tot i tenir les arrels aquí, només ve a rebre homenatges i a fregar-nos pel nas com som de beneits de pagar per mantenir la casa comuna per gaudir-la tant com ell.

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris