nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Mens sana in corpore sano»

Durant molt de temps vaig creure que les paraules de Juvenal que he escrit en l'encapçalament de l'article foren un màxima i, en conseqüència, les vaig interpretar en un sentit una mica esguerrat. Jo vaig creure -així m'ho ensenyaren- que Juvenal va voler dir que per a tenir una ànima sana era quasi imprescindible tenir, primer, un cos sa i, més encara, que per tenir un cos sa era necessari fer exercici. A mi fer gimnàstica d'aparells no em va agradar mai, però jugar a esports de pilota, sí, i molt. I foren moltes les vegades que argüint això de «mens sana in corpore sano» vaig poder deixar momentàniament l'estudi i anar-me'n a jugar a futbol amb els amics. No sé si he d'agrair aquelles meravelloses hores d'esbarjo a les paraules de Juvenal o als frares que no les saberen interpretar i me les ensenyaren amb un sentit equívoc.

Fa unes setmanes que vaig tornar a pensar en aquesta relació que suposadament hi ha entre l'exercici corporal i la salut mental o, si voleu, entre excel·lència física i excel·lència mental. Ho vaig fer quan vaig veure en una plana d'aquest periòdic la foto dels escriptors que l'Institut d'Estudis Balears havia seleccionat per assistir a la fira de Frankfurt en l'any dedicat a la literatura catalana. Vaig tornar a mirar la foto i vaig pensar que aquell grup estava format per persones que tenien dues característiques en comú. La primera, escriure bé en català; la segona, més evident i més clara, que cap d'elles semblava ser capaç de córrer els cent metres lliures en menys de quinze segons. Per aquesta raó vaig tornar a Juvenal i a la interpretació que sortosament en feren els meus pares i vaig meditar que aquella relació directa entre un cos sa i acostumat a l'exercici i la intel·ligència clara no semblava tan evident ni tan estretea en la pràctica.

Vaig seguir amb el raonament i vaig pensar que per ventura els cas de Mallorca, on els escriptors de llengua catalana semblen, ja dic, prou sedentaris, podria ser una excepció d'una regla general. A Mallorca sempre passen coses estranyes. Per contestar aquest interrogant de la possible excepció de Mallorca i dels seus escriptors, he repassat de memòria els casos que conec de persones que hagin destacat en el món de les lletres o de les ciències i que hagin estat, al mateix temps, esportistes destacats. La somada ha estat, malauradement, ben magra: Albert Camus fou futbolista, però d'un equip universitari; Niels Bhor, el premi Nobel de Química, fou internacional per Dinamarca, però de la selecció universitària; Dick Francis fou un prolífic autor de novel·la policíaca que de jove es guanyà la vida a Anglaterra com a joquei de cavalls en l'especialitat de tanques. Tanmateix Dick no fou una figura de primera categoria en cap de les dues vessants i, a més, ningú diria que el cos d'un joquei petit, magre i normalment deshidratat sigui un bon exemple de cos saludable. Si miram al revés, és a dir si volem trobar una ment creativa entre esportistes destacats, hauríem de començar la nostra recerca per aquells esportistes que estan al cap curull de la llista de tots els temps. No crec que sigui necessari convèncer ningú que les dues primeres places són per a Mohammad Alí i per a Diego Armando Maradona. Com bé sabem, cap dels dos no fou un exemple, ben al contrari, d'una ment excel·lent. Una campió del món, Jorge Valdano, també escriu i té un cap més ben moblat que els dos anteriors. Però sense arribar als extrems del «butanito» que deia que l'argentí no passava de rapsode hem de convenir que Valdano -que a mi m'agrada molt com escriu- no és un escriptor de primera fila. I aquí s'acaben els noms que conserv a la memòria: ben pocs. Quan observ, doncs, la foto dels escriptors balears que anaren a Frankfurt i quan repàs la història de la ciència o de la literatura, podem trobar molts poc exemples d'esportistes famosos que hagin excel·lit en l'activitat intel·lectual i al revés. Mentre no es demostri el contrari, la relació entre excel·lència corporal i excel·lència mental no és directa i fins i tot podria ser que fos inversa. Segurament Juvenal va voler dir una altra cosa, però a la mala interpretació que els mestres i els pares en feren, de les seves paraules, jo li dec moltes hores de joc. Probablement les millors de la vida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris