nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 10°
19°

L'enrenou

Entre tot l'enrenou que mogué -i mourà- la decisió del fugat Matas d'edificar el nou hospital a Son Espases, hi ha un buit informatiu tan gros com Son Dureta: què pensava fer en aquell immens solar el «gran timoner» neocon? Mesos abans de perdre les eleccions, amb el procés d'adjudicació d'obra i explotació de Son Espases avançat, la Conselleria de Salut adjudicà la construcció d'una nova seu. Al costat de l'actual Psiquiàtric s'han de fer les oficines centralitzades de totes les dependències que una conselleria tan gran té disperses per Palma i, de pas, abandonar l'històric edifici de Sanitat aixecat per la II República. Una decisió així és absolutament raonable per millorar les condicions de treball i aprofitar sinergies. L'estrany, l'incomprensible, diria jo, és que no s'aprofitàs per fer-ho a una part dels actuals edificis del complex de Son Dureta que quedaran buits i sense ús conegut. A més, l'hospital actual s'aixeca sobre uns terrenys propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social, dependent del Govern central, que haurien de revertir-hi si l'administració autonòmica decidís no dedicar l'espai a usos sociosanitaris. Per què no es pensà a ubicar-hi la nova i necessària seu? Per què s'adjudicà la nova amb aquesta fórmula sospitosa d'incloure en la construcció la gestió de serveis privats com cafeteria, restaurant i guarderia? No ho sabem ni, probablement, ho comprendríem si ho sabéssim.

Per ara, mentre els tècnics esbrinen si el velòdrom Palma-Arena pot servir per qualque cosa -a més d'engreixar comptes privats i deutes públics-, la Conselleria d'Esports ha decidit traslladar-hi allà la seu. No és massa però, almanco, s'estalviaran un lloguer i, a més, l'aigua correrà per les canonades a més de filtrar-se pel sostre. Pel degoteig d'indicis, que no notícies, que ens vessen sobre aquest edifici -autèntic cant a la megalomania del fugat Matas- no hi ha un redol net. Si l'altre dia vos parlava d'un possible delicte en la gestió de Bitel -del qual, per cert, no hem aconseguit esbrinar informació més precisa a causa d'un hermetisme oficial mal d'entendre i difícil d'acceptar- les pròximes setmanes segur que parlarem de l'inútil velòdrom fet amb el cul. Un cul caríssim, tot s'ha de dir, però cul a la fi. Comencen a circular notícies de factures increïbles, autoritzacions verbals més increïbles encara i sobrecosts que assoleixen la categoria d'impossibles d'empassar sense creure fermament en un frau descomunal i delictiu. Ens mantendrem a l'aguait.

L'excitació preventiva sembla ser la tònica estratègica del PP. A gran escala: Espanya es romp o la família desapareix han estat recursos mobilitzadors que s'han emprat abans que existís prova fefaent d'aquests perills; si és que ho són. A escala local: acaben de moure un ciri amb els habitatges de Corea que manté crispat el veïnat sense saber molt bé per què. Cort ha marcat la fi d'any com a termini per tenir tota la informació de l'estat real i de les alternatives possibles. Sense tenir ni la més remota idea de quina decisió prendrà, una terminal associativa de les que, amb gran èxit, muntà el senyor José Maria Rodríguez, ja esvalota. Poc importa si el renou dificulta el rigor en la cerca de solucions. L'important és el renou en si.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris