algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
17°

Tot fa brou

No podem estar eufòrics per les actuacions del govern Antich perquè hi ha més projectes que realitats, com no podria ser d'altra manera en els primers quatre mesos de legislatura. Tenim indicis sobre els quals basar temors i esperances, res més. Temor pel succeït amb Son Espases i esperances perquè ja han aconseguit -qui ho havia de dir- que el principal problema que sent la ciutadania, l'habitatge, entri en el debat polític i social. No és poc. Amb seguretat, les solucions que es decideixin ni seran solucions totals ni tendran content tothom, però qualque cosa ha canviat quan dimarts passat en el Parlament fins i tot el PP parlava d'habitatge social. Fins ara, els debats territorials acarnissats eren sobre desproteccions de sòl que sempre afavorien els mateixos o, almanco, les mateixes classes socials. El govern ha pres la iniciativa -cosa tan important com infreqüent en aquest país quan governa l'esquerra- i es debat sobre l'accés a l'habitatge pels més dèbils. Pensava no viure per veure els representants de la dreta defensar que no s'afavoreixi l'especulació. I ja ho he vist. I no una vegada sinó diverses han sortit per alçar la veu contra els moviments especulatius en àrees susceptibles de ser ocupades per fer HPO. Aquest govern pot ser menys proteccionista del que s'esperava per part de l'opinió publicada i, sobretot, per aquells que els animaren al carrer quan semblava infinita la travessia del desert en l'oposició, però ha decidit afrontar el repte de millorar l'accés a l'habitatge per tots aquells col·lectius que tenien motius per sentir-se exclosos per la política de mirar a un altre costat o, dit d'altra manera, de no voler saber que la pobresa dels hipotecats és directament proporcional a la riquesa dels amics i coneguts.

Que ho vulgui afrontar sense prejudicis és una cosa, que ho aconsegueixi una altra. Però d'allà on partim, que és quasi zero, qualsevol cosa que s'avanci serà una gran conquesta social. Pens que el debat no està tancat, que els interlocutors -partits de govern, associacions ecologistes i patronals i sindicats de la construcció- encara tenen espai per ajustar la proposta o, millor, les propostes. Perquè afrontar el problema de l'habitatge no passa només per aconseguir HPO, per molt necessari que aquest sigui, també s'han de fer polítiques actives i llépoles per fomentar el lloguer i la rehabilitació. Particularment, no m'agrada el caramel enverinat que ofereix als joves el govern Zapatero en desesperada cursa electoral. El preu de l'habitatge, de lloguer o de compra no és el resultat d'una fórmula matemàtica que apliqui un percentatge raonable de benefici als costs: depèn de la capacitat de càrrega del comprador o llogater. Aquests 210 euros promesos pel Gobierno de España (no sé si hi ha obligació legal de posar el símbol de marca registrada al devora) als joves que vulguin viure de lloguer acabaran incrementats en el preu i, de rebot, allunyant els majors de 30 anys de la possibilitat d'accedir-hi. És la perversió del mercat immobiliari que ha augmentat benefici a mesura que els bancs facilitaven l'endeutament. Malgrat que la iniciativa no sigui perfecta, tot fa brou en aquest cuinat tan complicat de l'habitatge. I necessitam cuiners agosarats i imaginatius.

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris