algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
16°

Art combinatòria

L'u. Semblaria que la humanitat i amb ella els científics estan llastats per una deformació, no sé si congènita: la certesa i l'orfandat d'un origen únic, d'un instant inicial i fundacional. Qui ens ha inscrit al cervell aquesta necessitat? Sabem qui ens ha gravat a la consciència aquesta lògica, però la qüestió fonamental és la primera. Portam al nostre cervell, a la configuració del nostre cervell, la seqüència de preguntes i respostes sobre l'origen, la causalitat, la identitat, la unicitat, fins al punt que ens és impossible defugir-les? No sembla probable, des del moment que som capaços de pensar en altres possibilitats i processos, tal com aquest enunciat reflecteix.

L'u és un dit ossut, calvinista, anorèxic que ens apunta al front i al lòbul dret i a l'esquerre i al clatell, és un monjo endolat, i sinistre, amb el perfil magre de Rouco Varela, del bisbe Miralles, de Torquemada o de Pius XII, és l'ombra de l'enyor d'un poble de pastors, de cabrers, un jonc mustii a l'estepa, és una anguila emmidonada que emergeix magra i depredadora d'una mar bullint de números incomptables, és un farsant que usurpa la multitud que l'ha creat i s'ha creat a si mateixa, elèctricament, incessantment. L'u és el somni impossible i claudicant del dos i del tres i del mil. L'u comercia i trafica amb el tres sota creus desesperades. L'u multiplica eixorcament números narcisos, i ell mateix narcisa el seu bec esmolat a un estany de mirall, i mor ofegat. L'u s'emparanoia amb les divisions que l'esquarteren i el redueixen a poc més que zeros a l'esquerra. L'u és sense mida el Rei Mides que ho converteix tot en un sac de merda. Qui funda l'u, realment és el dos, i el cinc o el 7945. L'u no balla i no deixa ballar. L'u és en Serrat o en Sabina, i, sobretot, en Serrat i en Sabina. L'u és en Chávez o el Rei o n'Aznar, i, sobretot, en Chávez i el Rei i n'Aznar. L'u és un hun arribat amb les tribus dels deserts, amb les hordes d'Atila. Quan l'u apareix és hora de tocar el dos, o això voldria ell.

Hilari de Cara, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris