muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Eixos polítics

Els nacionalistes de les Illes Balears molt sovint semblen viure obsessionats per l'eix polític dreta-esquerra. N'hi ha que es passen la vida fent veure que són tan nacionalistes com d'esquerres. N'hi ha d'altres que, de manera manco vehement, podrien fer el mateix amb el nacionalisme i el centrisme. A mi em sembla que aquests esforços són un poc inútils. Anem a la comparació i a la contextualització perquè és un mètode que ens pot ser molt aclaridor. Primera constatació: a l'Estat espanyol, que és en gran part el context on interactuam, el PSOE a poc a poc està fagocitant tota expressió política que se situï a l'esquerra; el centrisme ha desaparegut totalment des del fracàs de la UCD, fins als intents infructuosos del CDS, passant per la flor que no fa estiu de l'operació reformista, és evident que el centrisme pur i dur no té espai. La bipolarització és tan bèstia que és difícil sortir-ne en vida. Qui n'ha sortit de manera més o manco acceptable? Els nacionalistes. És cert que tant el Partit Nacionalista Basc com Convergència i Unió són partits que es poden situar en el centre polític, són partits interclassistes d'ample espectre, moderats i dialogants. Això és cert, tenen un cert component centrista. El que succeeix és que aquest component és col·lateral. El ciment que dóna unitat i potència a l'oferta política és clarament el nacionalisme. Quan qualsevol va a un acte d'un d'aquests dos partits veu amb claredat que la unió dels militants i els quadres d'aquests partits es fonamenta en el nacionalisme. El nacionalisme és allò que dóna sentit a aquests partits i el que els singularitza en l'espai polític. El mateix podríem dir, mutatis mutandi, del Bloc Nacionalista Gallec, que va fonamentar el seu creixement en la priorització del nacionalisme com a element identificatiu de la força electoral deixant en un segon lloc l'esquerranisme. I això té sentit perquè si un es dedica a intentar trobar forat en l'eix dreta-esquerra està abocat al fracàs per la simple raó que s'ha demostrat elecció darrere elecció que en aquest eix no hi ha més vida més enllà de PSOE-PP. És introduint un altre eix que és possible tenir camp per córrer. Certament que de manera subsidiària i com un complement la situació que hom agafi a l'eix dreta-esquerra pot ajudar a incrementar el recorregut i el bagatge d'una força política; el que passa és que pels qui no són ni PSOE ni PP aquest eix és això: subsidiari i complementari. I com diria aquell, si se'm permet la boutade, això és així aquí i a la Xina. Pretendre que un creixement electoral i de pes social es produirà per la via de l'eix dreta-esquerra en partits que no tenen la maquinària ni la repercussió mediàtica de PSOE i PP és fer volar coloms. Per molt bona intenció que un tengui; per molt que un senti el seu esquerranisme o el seu centrisme com una part consubstancial del seu compromís polític; allò cert, és que l'argamassa col·lectiva -fora del PSOE i el PP- que ha funcionat més o manco satisfactòriament ha estat el nacionalisme. Un pot considerar que l'esquerranisme del PSOE o el centrisme del PP són simples operacions cosmètiques que amaguen una praxis política incoherent amb aquestes nobles idees, i intel·lectualment es pot estar d'acord, que el PP és un partit de centre a mi en pot semblar un sarcasme, el que és cert però és que aquestes són les coordenades on es mou la majoria. Trastocar aquest mapa mental és més difícil que sortir per la tangent amb un altre eix fonamentat en el nacionalisme; un eix que serà, i és bo que així sigui, complementat amb altres additius, però on el bessó estarà perfectament identificat. La UCD va ser un bell projecte que va acabar perquè el que feia d'argamassa d'aquest conglomerat divers de sensibilitats era la transició i transportar Espanya de la dictadura a la democràcia; feta aquesta tasca històrica, el centrisme no va funcionar com a argamassa i les diverses sensibilitats evolucionaren: uns cap a l'esquerra, uns altres cap a la dreta i uns tercers cap al nacionalisme, foren molts els centristes de Catalunya que s'incorporaren a CiU. No veure que això va per aquí em sembla una manca de perspectiva. I no dic que prioritzant l'eix nacionalisme el triomf estigui garantit, el que dic és que només a través d'aquesta via hi ha possibilitats de triomfar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris