nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

El tedi lent

Una de les conseqüències d'aquest principi de legislatura és el desànim que ha anat fent forat en una part significativa de la població. No sé com dir-ho perquè no resulti massa emfàtic, però no m'hi faria gaire enfora si feia referència al descoratjament de la majoria de persones les quals convindríem a qualificar d'intel·lectuals. S'entén que puc parlar de les persones conegudes de servidor. Però també, si hem de jutjar pels escrits i altres testimonis, aquests coneguts meus no formen una clapa aïllada en el panorama. El desànim ha anat teixint una calitja que enterboleix tota mirada adreçada al present i al futur. Cansament, fatiga, desencant -el «tedi lent» de Rosselló-Pòrcel-: ja no perquè s'hagin pres unes o altres determinacions, sinó pel paisatge polític en el qual ha desembocat tot el cabal d'esperança i d'il·lusió emergit d'aquest miracle que fou la segona oportunitat. Un paisatge gris, una mica depriment, en el qual l'anunci de moviment és percebut amb recel. No pocs ciutadans i ciutadanes es comencen a fer preguntes sobre la capacitat personal i política d'e tota una sèrie dels nostres governants. No sé si la gent dels governs, especialment la de la santíssima trinitat de Govern, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, no sé si la gent d'aquests governs té la mateixa sensació. El poder tendeix a aïllar-se, a allunyar-se de tot allò que justifica la seva essència, tendeix a fer-se autònom. Tendeix, sobretot, a protegir-se de la mirada crítica dels seus ciutadans. El poder crea, a manera d'antídot, un catàleg molt variat i gruixut de coartades, excuses, el·lipsis, silencis i evasives. De forma que la pròpia supervivència en el poder arriba a ser el Gran Objectiu del governant. La veritat és que ara ja hi ha moltes coses que comencen a fer olor de tancat. També n'hi ha que fan olor de buit. Hi ha massa comandaments que, més que voler passar desapercebuts per aprensió a la notorietat, sembla com si s'amagassin perquè la seva presència no ens recordi la seva la seva inactivitat o la seva ineptitud. Aquesta impressió crea desencís, fatiga, desafecte. Engrunats en aquesta dinàmica, uns governs que es volen de centreesquerra erosionen i acaben assolant tota casta de compromisos implícits -un procés que s'ha desenvolupat de manera molt accelerada. Es conformen, finalment, amb el compromís professionalitzat, que respon amb anàlisis obsequioses. Algú recorda què volia dir ser d'esquerres?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris