El president Zapatero es cobreix de patriotisme i surt «en defensa d'un compatriota» davant dels atacs d'Hugo Chávez a Aznar: deu ser estratègicament més rendible enfrontar-se per un espanyol que batre's per l'honor d'un expresident, per molt de dretes que sigui. El cas, però, és que l'acarament entre el cap del Govern espanyol i el cap de l'Estat veneçolà -una situació provocada per la intemperància i la incontinència de Chávez- va quedar eclipsat per l'exabrupte reial. Un exabrupte aïllat i provocat, però fet a deshora. El meu negre matisa que és probable que ell mateix hagués estat més taxatiu, i hauria fet, fins i tot, alguna altra valoració, però el meu negre no és monarca d'enlloc, i ser laic, de color i republicà havia de tenir algun avantatge, ja veus. A tot això, el president espanyol, que havia defensat amb prudència el seu càrrec -i per tant la figura del seu predecessor, ja les té aquestes coses, la qüestió institucional- ho espatlla apel·lant a la pàtria... Deu ser que els socialistes necessiten doblar la dosi de bandera, atès que les Institucions es defensen totes soles. I el monarca, del seu costat, es pot indignar amb les formes i els tons que gasten els caps d'Estat de les excolònies, però potser ho hauria de fer palès d'alguna altra manera. Deu ser que ja té saraus abastament per la Zarzuela i rodalies, que ara a més ha d'anar a aguantar segons qui... És curiós que la mala maror diplomàtica entre l'estat espanyol i els països de l'Amèrica Llatina es materialitzi precisament ara, quan el govern pretén fer bandera de les bones relacions. Probablement els retrets s'acumulen, i el deute històric pesi també en les relacions internacionals. Així que ara es recull el bagatge de molts d'anys de vincles, inversions -dubtoses o no-- i intercanvis -equilibrats o no...-- L'oposició pot intentar aprofitar aquest moment de turbulències, però -com en tants d'altres afers, a pocs mesos de les eleccions- haurà de mesurar el discurs si no en vol sortir malparada.