algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

El primer liberalisme

A diferència d'altres períodes històrics, com la Guerra Civil, la Transició, la Segona República o la Restauració, les primeres dècades del segle XIX no han cridat en excés l'atenció dels historiadors contemporanistes. N'és una més que lloable excepció el físic, polític, col·laborador del Diari de Balears, i ara també historiador Valentí Valenciano i López, que no fa gaire va llegir una documentada memòria de tercer cicle sobre Els debats del primer liberalisme a Mallorca en els diaris de Palma, 1808-1814. Aquesta recerca, l'havia desenvolupada al si de la UIB sota la direcció del doctor Sebastià Serra Busquets.

El treball de Valentí Valenciano demostra de forma ben documentada que els grans debats que aleshores tenien lloc a la Península i a Europa eren ben presents a Palma. En paraules del mateix Valenciano, no trobam cap vestigi d'una «Mallorca idíl·lica i pastoril sense contradiccions ni necessitats de canvi» però si d'un nucli de persones que estaven ben informades i coneixien les noves idees que havien sorgit a Europa en el segle XVIII. Alguns dels debats més importants d'aquella època foren el dels impostos eclesiàstics, la llibertat d'impremta, la llibertat de preus, la sanitat, el teatre, l'abolició de la Inquisició i l'esclavatge, entre d'altres. Segons Valenciano, aquestes controvèrsies es desenvoluparen de manera semblant a la resta de la monarquia espanyola, de manera que constata una, aparentment, perfecta integració dins el marc estatal espanyol i el seu espai de comunicació. No hi ha dubte que, en aquella època, tant a Mallorca com a Catalunya i el País Valencià, no hi hagué una oposició explícita a la creació d'una renovada nació espanyola vinculada al liberalisme de les Corts de Cadis i de la Constitució de 1812. En aquest sentit, s'ha de recordar que les «Juntes Supremes» creades la primavera del 1808, en un moment de desfeta total de poder central, es convertiren en juntes «provincials» la tardor d'aquell mateix any. De totes maneres alguns elements encara grinyolaven. En el cas de Catalunya, l'historiador Antoni Moliner ha fet conèixer un conjunt de pasquins contra les quintes que s'expressen amb una gran radicalitat i que vinculen el rebuig als castellans amb l'odi a l'exèrcit i la sospita que tant uns com altres han traït els catalans. Fins i tot en el cas de Mallorca, Valenciano documenta una denúncia del Diario de Palma, un periòdic dirigit per un refugiat català i molt vinculat als peninsulars residents aleshores a Palma, contra la Junta de Mallorca precisament per la qüestió de les quintes. En concret, un article signat per El Censor Mallorquín, critica que a Mallorca s'hagi rebaixat a la meitat la redempció en metàl·lic que pagaven els joves que no volien fer el servei militar. Aquest fet, suposava una diferència de tracte molt greu en relació als joves de la Península i l'articulista del Diari de Palma considerava un menyspreu intolerable per a la Constitució tot just aprovada «promulgar un bando general el supremo gobierno de la nación y variarlo un gobierno particular en su pronvincia».

D'altra banda, el castellà era àmpliament predominant en la premsa periòdica de l'època. Amb tot, hi va haver algunes excepcions ben interessants. A més dels coneguts Diari de Buja i Nou Diari de Buja, Valenciano dóna a conèixer unes interessants faules en català publicades en el Semanario Económico de Mallorca, el 1796, per tal que es puguin exercitar en «nuestro romance lemosino» els alumnes de retòrica i poètica, i, sobretot, el pasquí del vicari general Joan Muntaner Garcia, d'abril del 1813, que començava «Avís al Poble. Amats paisans: Es governador de la mitra...»

D'altra banda, també són molt importants les apreciacions que fa Valentí Valenciano, matisant sobretot a Miquel dels Sants Oliver, en el sentit que el predomini dels absolutistes no fou tan aclaparador com s'ha dit sovint. Entre d'altres aspectes, destaca que les festes per celebrar el jurament de la Constitució gaudiren d'un gran èxit popular; que no hi va haver una irradiació de literatura absolutista cap a la Península; que la majoria de liberals eren mallorquins si bé hi havia un cert nombre de militars i funcionaris forasters; i que també hi havia un clergat liberal, encara que fos minoritari.

En conjunt, es tracta d'una valuosa aportació, que esperam veure aviat convertida en llibre i que renova i amplia els estudis de Lluís Roura (1985), Antoni Moliner (1982 i 2000), Miquel Duran (1986), Joan Mas i Vives (1994) i Antoni Lluc Ferrer (1978, 1979 i 1985), per posar alguns exemples. A més, es complementa molt bé amb un estudi que tot just ha sortit a llum a l'editorial Documentada Balear, Premsa i societat. Una visió a través de la publicitat al primer diari de Mallorca (1808-1814), d'Antoni Llull.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris