nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Colonització a la catalana

No sé si escriure seriosament, normalment, com ho faria una persona que va aprendre a escriure a l'escola, a altres parts i que encara en segueix aprenent i escriu el que pensa sobre els esdeveniments que ocorren o si he de seguir les darreres consignes arribades per fax, per correu electrònic o pel mitjà que sigui, i que com si d'un Gran Hermano, un teleprinter, una secta, una fundació fabricadora d'idees d'un partit o un partit manipulador mateix m'hagués dictat el que he de dir, sense temor a fer el ridícul, encara que sigui una mentida com un cabàs, o sigui una cosa doiuda a més no poder, perquè estic obligat a dir-ho si no vull que m'excloguin de la cursa cap a l'augment de poder. Totes aquestes coses em varen passar pel cap quan vaig sentir Rosa Estaràs, cap de l'oposició al Parlament balear, que acusava Josep Lluís Carod Rovira d'haver vengut aquí a imposar-nos un referèndum per l'autodeterminació, quan l'únic que ha dit és que si al Principat el fan, també el podran fer a les Illes Balears, si ho desitgen. Allà decidiran allò que el poble voti i aquí també. Tanmateix, facem el que facem, tant allà com aquí seguirem essent països catalans (encara que ella diu que no ho volen esser, però quan una persona és agraciada, ho és, encara que no ho vulgui reconèixer), i si decidim emancipar-nos i ens volem confederar, de tu a tu, ho podrem fer. I després de la falsa acusació, dirigida per algun mitjà interessat i conegut, acaba anomenant aquest afer (que no s'ha produït) com a "colonització a la catalana".

És llastimós que no sàpiga que ella té admesa com si d'una cosa normal es tractàs la «colonització a l'espanyola» (ens recapten els imposts, la majoria dels quals no ens els retornen), ja que la nació (conjunt de persones d'un mateix origen i que generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició comuna, definició extreta del Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, 23a edició, 3a accepció) espanyola és diferent a la nostra.

Per tant, el fet que haguem de pertànyer a l'Estat espanyol és un fet de colonització, i basta fer un petit repàs a la història, que ens varen amagar durant l'etapa del dictador i encara pel que es veu no descoberta per gran part de persones, per saber que el 1715 (fins llavors els castellans eren legalment estrangers aquí) Felip V va eliminar el darrer reducte que li quedava a la Corona d'Aragó, ens va prendre les institucions sobiranes, la nostra organització com a poble, els nostres furs i privilegis, es posà a perseguir la llengua catalana i de rebot la nostra cultura, i com a conseqüència, hem arribat fins als nostres dies amb la identitat i la nostra història oblidada, carregats de botiflers que ja no saben d'on són o ho saben massa, i, per tant, quina és la vertadera colonització? És molt senzill, si els nostres avantpassats es troben al Principat (basta comprovar d'on provenen els llinatges de la nostra comunitat lingüística) i no a Castella, queda demostrat que tenim una vertadera «colonització a l'espanyol», si ho hem de dir a la manera de la presidenta del PP. La colonització catalana és verament impossible, i si en quasi 300 anys hi ha molta gent que s'ha espanyolitzat, en varen ser suficients 7, perquè també molta gent s'afrancesàs en el començament del segle XIX.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris