algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
14°

El somni dalt la murada

Ja dormiu, Margarita, el somni dalt la murada. Ja descansau del cranc que us rossegava. Ja cantau tonades magnífiques, excelses, a les regions on diuen que habiten la pau, la concòrdia i el bé fratern, per sempre més. Ja heu fet -no sense dolor físic- el traspàs, i ara, la resta de la vostra existència eterna esdevindrà una harmònica combinació de literatura infantil i de música culta, atiats per un intens amor a Menorca, incansablement projectat als vuit, setze, trenta-dos punts de la rosa dels vents. No hi havia aspecte, indret, capítol, poble o ciutat, color, edifici o patrimoni que, tractant-se de la petita barca balear en mar, no li hagués fet sentir devoció extrema, serena, un punt tendra, fora del dubtes, valenta. Volia saber-ho tot.

No és en mans de qualsevol fer l'ascensió a l'eternitat portant-hi la penyora d'un llibre de contes ben escrit. No és en mans de qualsevol haver forjat «Un somni dalt la murada», que no era sinó l'estampació de les coses corals que han dat projecció i volada a una biografia entera; a una biografia com la de vós, Margarita, que es reconeixia en una constel·lació d'interessos generosos. Heu amat totes quantes coses sublimen l'existència física dels éssers humans sobre la faç de la terra: i açò que havíeu nascut en un temps, en una hora, plena d'entrebancs, de limitacions, d'aïllaments, de fretures, i, en definitiva, en el bell mig d'enormes diferències socials -i de gènere, no en parlem! Com que el camí de la història estava llavors en un moment precari d'escassa universalitat dels drets a l'educació i l'accés a la cultura, tot foren, per vós, Margarita, mancances i renúncies. Haguéreu de formar part dels segments -en realitat, de les legions- que visqueren necessàriament restringits, amb poques opcions, amb migrades oportunitats de realització personal. Però, al capdavall, no marxau amb les mans buides, ben al contrari. Perquè, ja ho sabeu, l'important a l'hora d'anar-se'n és el que hom hi deixa. Si el trànsit de l'adéu és una forma de fer mesurades finals, vós, Margarita, deixau a Menorca -i a Ciutadella- «deu i talla».

Haureu construït un testimoni plausible, gens erm; per mi, mereixedor d'un elogi a balquena. Ho crec així en comprovar que, lluny d'haver-vos resignat a la renúncia endèmica, la vostra vida s'ha desplegat en la ferma ambició de saltar per damunt dels obstacles, un rere l'altre, revolada pel coratge, per la humilitat i per la convicció que sols la cultura fa éssers perdurables. I és així que ara, en partir d'aquí, ho heu fet a mans plenes: música, literatura i estudi -inclosa alguna recerca sobre la cultura popular i els usos de la vestimenta tradicional menorquina- és el vostre bagatge. Sempre m'ha semblat excepcional aquella mena de persones que, tenint-ho tot a la contra, remunten la carena i, esforç sobre esforç, forneixen per a si una qualitat cultural innegable, induïda per una sensibilitat innata. La predisposició ho explica d'antuvi, però hauríem de considerar l'acció de la perseverança i de la qualitat humana per entendre que el fenomen pugui mantenir-se adret fins al darrer dia, com haurà estat el vostre cas.

Us recordaré sempre, Margarita, asseguda en els primers bancs de la Universitat Oberta per a Majors. La vostra mirada atenta, inundada de llum i de deler, fou, per mi, un estímul per superar-me en cada lliçó. En realitat, són tots els alumnes d'aquesta fabulosa experiència educativa els que irradien un gust pletòric pel coneixement que, potser, en edats més joves, no tingueren oportunitat de fruir, ni molt ni poc: gens! La colla entera, sempre ha demostrat, en efecte, posseir una mirada absorbent, que s'afanya a l'aprehensió del coneixement amb l'entusiasme del més espavilat jovenet. Hi ha alguna cosa voluptuosa en aquest tràngol de buscar la comprensió de tot: de la història, de les pedres, de les causes, de les muntanyes i la botànica, de les raons, dels personatges i dels episodis tots; del que ha fluït en les pàgines del passat i del que ara mateix conforma el riu del present. Va ser durant el curs acadèmic de l'any passat que vau, a la fi, poder tocar el cel amb les mans: veure editat per les publicacions de l'Abadia de Montserrat del conte Un somni dalt la murada, ni més ni manco que dedicat als néts i el besnét i il·lustrat amb dibuixos de la vostra filla Cristina. Les ganes de forjar erudició, aleshores, és van veure multiplicades pel gust per la literatura. Saviesa i lletres, idò, hauran estat els dos símptomes de la vostra grandesa humana. Enguany, a les classes de la UOM, havíem decidit de parlar de les dones de cultura de la Menorca del segle XX. Per força, estimada Margarita, us hi haurem d'incloure. Vós i el vostre somni dalt la murada.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris