algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Una nostàlgia ben trista

Un conegut meu, ja jubilat, em contava l'altre dia que, passejant pel carrer, va trobar un amic seu, més o menys de la mateixa edat, amb el qual va encetar una conversa.

El seu amic estava enfadat, em pens que era per culpa de la burocràcia que li havien exigit per realitzar un tràmit que li urgia, però no n'estic segur. El que sí que em va cridar l'atenció, i que també ho va fer al meu conegut és que, un moment donat, el tal personatge va amollar la frase «això no passava en temps d'en Franco». No cal dir que el meu conegut va quedar astorat i escandalitzat davant aquesta afirmació i li va fer notar el seu malestar per la fraseta.

He llegit a la premsa que els regidors del Partit Popular del municipi andalús del Puerto de Santa María s'han negat a retirar la medalla d'or de la ciutat i el títol de batle honorífic concedit a Franco el temps de la dictadura.

La setmana passada vaig anar a veure la pel·lícula Las Trece Rosas, que conta la detenció, l'empresonament, i la posterior execució de tretze al·lotes joves l'any 1939 a Madrid, pel simple fet d'haver-se mostrat contràries als guanyadors de la Guerra Civil. La cinta mostra la crueltat d'aquell règim, la farsa dels seus judicis, la poca vacil·lació a l'hora de signar una sentència de mort.

La nostàlgia de Franco és una nostàlgia ben trista. I si no que ho demanin als que varen viure en primera persona la repressió que encara són vius o als seus familiars que els varen sentir contar o que ho varen veure amb els seus propis ulls.

És ben hora que tots siguem conscients que la vida humana és un bé suprem, que no hi ha cap idea ni cap bé material que valguin tant com una vida. I, per tant, hauríem d'estar empegueïts de sentir nostàlgia d'un règim que no va tenir cap mirament en aquest sentit. Un règim que va arribar al poder passant per damunt de milers de cadàvers, que s'hi va consolidar fent una cacera d'opositors i que s'hi va mantenir quatre dècades, durant les quals va seguir empresonant, multant i reprimint els qui gosaven discrepar-hi. És una nostàlgia ben trista, la d'en Franco.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris