nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
19°

Qui és l'animal?

Dilluns dia 5 va fer cinc setmanes que vaig perdre el meu estimat ca. En cinc setmanes de visites diàries a caneres, telefonades a ajuntaments de la zona, rètols cada vint metres i anuncis a diaris, he pogut reflexionar molt sobre la condició humana en relació a la condició animal.

Les dues úniques opcions que hi veig són que algú l'hagués agafat o que algú l'hagués mort i després hagués enterrat (40 quilos de ca mort són bons de trobar a la cuneta o en alguna esplanada). Només he tengut coratge d'anar a Son Reus tres vegades (tot i que encara visit diàriament la seva pàgina web). En les visites he pogut veure les cares de les dotzenes de cans que hi ha allà, els seus plors desesperats perquè algú se'ls emporti d'amic, com si sabessin el destí cruel i solitari que els espera en aquest Guantánamo legal i constitucional. I és recordant aquestes visites quan tenc les més sàdiques fantasies, imaginat-me els examos tancats a les gàbies, plorant desesperats, morint en claustrofòbica angoixa.

M'estic tornat inmune al patiment humà, me'n fot. No em diuen res ja els titulars de catàstrofes humanitàries i crides a la solidaritat. Dom massa a la Terra, i massa dolents per a ella; potser el dispensador d'ànimes ja no dóna per a més. Com més laics tornam, més centre de la creació ens creiem. Vagin pel meu amic perdut aquestes paraules, i pel seu botxí.

Xavier Borràs (Búger).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris