nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Ariany i la meteorologia

El primer que faig cada matí és arreglar-me i fer-me una mica les piules. Acabada la toaleta mir d'aconseguir, el més aviat possible, el Diari de Balears i quan el tenc en les mans no el despleg, perquè l'article que cerc en primer lloc està sempre a la darrera pàgina i és per això que hom pot localitzar-lo i llegir-lo amb tota comoditat. Gràcies compositor! Com segurament haureu endevinat l'article esmentat l'escriu, menys els dissabte i els dilluns, un escriptor que va néixer a Ariany i que durant la seva joventut va mirar de ser torero, però, gràcies a Déu i a aquella vedella que el va mossegar no va passar del «Cortijo Vista Verde». Crec que mereixeria un tesi doctoral la tasca d'esbrinar quines foren les causes autèntiques del seu fracàs com a torero si bé i com a hipòtesi a priori no s'ha de descartar la por. Deixem, tanmateix, les dades biogràfiques, per a la tesi que qualque dia es farà a la UIB, i intentem analitzar una miqueta el pensament de l'escriptor torero. Aquesta tasca és, ja ho sabeu, sempre molt difícil, però el poder disposar durant cinc dies a la setmana de la columna que "dispensau-me ara l'adverbi just: :tenc vergonya" escriu el d'Ariany dóna molt de material d'anàlisi . A la meva manera de veure el que millor caracteritza la mentalitat del que fou torero existencialista és la seva valoració de la modèstia, la contenció, l'austeritat i la memòria justa. Està, en canvi, en contra de l'ascens ràpid i sense preparació. Menysprea els polítics demagògics i impostors i, en general, els anomenats fatxendes. Amb el temps aquest caràcter o estil ha anat evolucionant cap a una mentalitat noucentista, un mentalitat, ja ho sabeu, que gaudeix de les coses ben fetes, ordenades i netes. Tots voldríem, com ell, que la batllessa de Palma fes cas als seus consells d'urbanitat i que tots els mallorquins fugíssim, com no es cansa de predicar-nos, d'això que en diuen decoració i que jo odiï tant com ell. Tanmateix si una cosa ha de tenir una mentalitat és coherència i el d'Ariany, no com altres, la té i és de bona mida. Així seria incoherent per una mentalitat noucentista com la seva deixar-se dur pel mes mínim excés romàntic o patrioter. Ell fa tot el possible per evitar-los, aquests excessos Però jo sé "no em demaneu com ho he esbrinat" que el meu columnista preferit té dins la seva ànima "és un dir" fòssils de romanticisme i de patriotisme xovinista que a vegades reviscolen. I és que és molt difícil ser mallorquí i no ser una mica, encara que només sigui una mica, xovinista. Sé cert que té aquestes reminiscències de la seva època jovenívola però, en les discussions que tant m'agraden no sé mai com demostrar-ho. I m'agradaria. Durant molt de temps he sumat al plaer de llegir el torero d'Ariany al joc solitari de cercar en el seus escrits alguna manifestació d'autocomplaença i de patriotisme exagerat. He de dir que el que he perseguit durant tants d'anys va arribar dimecres passat. El nostre autor va publicar un magnífic "per mi, és clar" article on precisament tornava a criticar la mentalitat de nous rics que tenim ara gairebé tots els mallorquins i de manera especial els polítics. Aquest tarannà és demostra, digué, amb un excés d'il·luminació dirigida als nostres edificis singulars i monuments com la Seu, el castell de Bellver i, afegesc jo, el monument al «Baleares» de Sa Faixina. L'escriptor d'Ariany deia "i ara ve el re de la qüestió" que aquest pecat d'excés d'il·luminació era tant i més greu si es tenia en compte que «a Mallorca hi havia moltes hores de llum». Quan va llegir aquesta manifestació de com havia estat de pròdiga la Naturalesa i la Providència amb nosaltres, vaig lamentar que el meu admirat escriptor empràs un terme tan poc concret com «molts» o «moltes». Què vol dir realment «molt o molta»? Jo no ho he sabut mai, però podem convenir que, «molt» vol dir més de la mitjana. Així per poder dir que Mallorca té moltes hores de llum haurien de basar-nos en el fet que Mallorca, de cap a cap d'any, té més hores de llum (no de sol, que és cosa distinta) que l'Equador, el pol Nord o París, per posar alguns exemples didàctics Per por d'equivocar-me ho he consultat amb José Antonio Guijarro, un savi de la meteorologia i m'ha dit que no era cert en cap cas. Com deia el conegut acudit, Mallorca té les hores que ha de tenir. Però dir que en té moltes o més que la mitjana d'altres llocs és una mostra, segurament involuntària, de xovinisme amagat. Però una bona mostra.

Francesc Bujosa, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris