algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
21°

Ressons del debat

El debat sobre l'estat de la comunitat sol deixar espurnes d'interès i serveix, entre moltes altres coses, per activar l'autocrítica del país. El debat en el Parlament és, evidentment, només una lectura de la realitat. Esdevé, tan sols, la fotografia que queda arxivada en les actes oficials. Fins i tot en aquest cas, tampoc no pot ésser molt més que això, un argumentari en el qual s'hi reconeguin les parts i en el qual les parts hi cerquin la seva singularitat. Des dels sectors, ningú no en sol quedar massa satisfet i en general la valoració final també té el mateix to de rutina de sempre. Els analistes del debat només identifiquen els perdedors, només capten els desafinaments, però difícilment no poden interpretar els consensos, els acords, els silencis i les complicitats. Des dels mons de l'esport i de la cultura, per posar com exemple aquells vessants de la realitat que tenen més espai i seguidors als mitjans de comunicació, es lamenten del desinterès institucional. Dels temes socials, tampoc no se'n pot ni vol parlar, perquè esmentar la pobresa o la ignorància podria donar la sensació que el Parlament és un espai de diàleg per a ONG, i sembla que allà es va a parlar de les coses de la gent, amb el llenguatge de la gent i pensant que la gent ho segueix. La realitat, tanmateix, és una altra. La política afecta directament la ciutadania, però els debats polítics no acaben de sintonitzar. A partir de les intervencions parlamentàries hom pot acabar tenint la sensació que les Illes Balears tenen uns problemes únics i al marge d'allò que passa en el món. La realitat, tanmateix, és una altra de ben diferent. El món del benestar, en el qual creim estar instal·lats, viu en estat de precarietat permanent, amb riscs cada vegada més sòlids i amb una tendència marcada per les pobreses de tota casta. Allò que recomana la OCDE per a Llatinoamèrica, d'invertir en infraestructures i serveis públics, també és aplicable a societats fràgils com la nostra. De la mateixa manera que, com afirmava el monjo tibetà Wangchen, a Pollença, el passat dijous, anem en compte perquè les manifestacions de la ignorància tendeixen a invadir-ho tot i a consumir-ho tot, esdevenint la causa principal de la majoria de símptomes de malestar social que ens turmenten.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris