nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

El congrés d'UM

Quan a un partit es planteja un relleu de dirigents, això representa una oportunitat i un risc. Quan el PSM tenia per lema «fer camí», en Jaume Santandreu, de manera molt pertinent va advertir que, a més de fer camí, s'havia de saber cap on s'havia d'anar. UM ve del centralisme assenyat de la UCD balear, d'una refundació com a partit regionalista (amb Jeroni Albertí al davant), i d'una evolució cap al nacionalisme (aquesta fase, pilotada per Maria Antònia Munar). Ara li hauria d'arribar l'etapa de consolidació com a gran partit nacionalista (de l'estil del PNB o CDC). Amb alguns accidents pel camí (defenestració de Munar del govern Cañellas i implantació del 5% per accedir al Parlament), sempre superats amb encert (i sort) per la presidenta, UM ha aconseguit mantenir una difícil quota, precària però suficient, de vots incrustats entre la solidesa ideològica i organitzativa del PSM i la voracitat d'un PP amb vocació d'apoderar-se de tot el centredreta. I ara que aquests dos murs que l'encorsetaven s'han esberlat és quan UM ha de trobar qui es faci càrrec del timó del partit. L'estratègia del creixement no és ben igual que la de la supervivència, i això pot justificar la conveniència d'un relleu en la direcció. Un relleu que no tendria sentit si no significàs una renovació. La coherència ideològica és l'arma que haurà d'utilitzar a partir d'ara UM. Tant per blindar el seu costat nacionalista com per llavorar vots al PP (i civilitzar-lo, que també convé tenir, a dreta i esquerra, partits amb civilitat per poder triar els aliats entre gent solvent). El tacticisme i l'agilitat en la maniobra, que han estat les grans virtuts d'UM, li han servit per sortir-se'n en temps difícils, per defugir els obstacles que amics i enemics li plantaven davant. Ara els seus competidors estan desmoralitzats (i si no hi estan és que somien truites), i aquesta fase pot ser llarga, pot durar més d'una legislatura. En aquestes circumstàncies, UM ha d'aspirar a ocupar tot l'espai del centre nacionalista. L'horitzó de la nova direcció ha de ser aquest. I ha de tenir fe en aquest objectiu i s'ha de sentir capacitada per assolir aquesta fita. Els militants sabran concretar això en el perfil d'algun dirigent, en una persona de fortes conviccions nacionals i nacionalistes. De fet, l'interès d'aquesta qüestió arriba molt més enllà de la militància perquè es tracta realment de modificar, en els pròxims vuit anys, el mapa polític de Mallorca i de la Comunitat Autònoma. Es tracta de cercar un nou equilibri entre la dreta espanyola i l'esquerra espanyola (més els seus aliats incondicionals) on el nacionalisme de centre desempati. El creixement del partit i del seu espai ha de garantir que no es tornarà a jugar el ser o no ser imprescindible per formar govern per una trentena de vots, com acaba de passar. La representació de la nostra centralitat ha de ser sempre decisiva. Aquest és el motiu de l'expectació que desperta el congrés d'UM. Les oportunitats i els riscs que esmentava al principi no existeixen només per a UM, aquesta vegada els afectats som tots els ciutadans de les illes. Serà difícil prescindir de l'astúcia política de la presidenta actual, però, amb decisió i coherència, l'astúcia hauria d'arribar a no ser necessària.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris