Les gestions del Ministeri d'Afers Estrangers han aconseguit l'alliberament del pilot, copilot menorquí i auxiliar de vol de la companyia xàrter catalana retinguts al Txad. Cal felicitar l'equip del ministre Moratinos per l'assoliment. Ha estat molt més discret que el president Sarkozy, que en un acte efectista i mediàtic es presentà al Txad. Encara no ha aconseguit alliberar els responsables de l'ONG Arca de Zoé. Tot i que tornà amb les hosteses espanyoles pecà de prepotent. Moratinos ha estat més humil i ja no té compatriotes presos a aquell estat africà. El cas de l'exportació de nins txadians ha sacsejat l'opinió pública internacional. Per molts doblers que es manegin, no es pot humiliar un país pobre i convertir els seus infants en negoci. És evident que les autoritats txadianes han vist que la responsabilitat de la tripulació espanyola era mínima o nul·la. Per això els han amollat. També s'està veient un notable ressentiment cap a França, l'antiga potència colonial. Consideren que no reben tots els suports que es mereixen. Txad és un nom mític en la història recent francesa. Allà, el 1940, quan la metròpoli estava en mans de Hitler, amb el suport dels txadians s'organitzà la famosa Divisió Leclerc (on hi havia nombrosos republicans espanyols) que partí cap el nord, travessà el Sahara i atacà els nazis a Líbia donant, a la França lliure de Degaulle, la seva primera realitat militar. L'agost del 1944, la Leclerc alliberà París. «D'on veniu?» demanaven les parisenques en aquella columna blindada formada per homes bruts, ferms i cansats. «Del Txad, senyora, del Txad!», responien. Ara, pel que es veu, França ho ha oblidat i es comporta com a madrastra d'aquells que un dia foren els seus fills vertaders.