muy nuboso
  • Màx: 11°
  • Mín:
10°

Tot inclòs

Aquest haurà estat el debat en el qual els portaveus han mostrat menys interès per les càmeres. L'oportunitat anual de sortir a tots els mitjans de comunicació no ha estat la prioritat dels representants polítics, alguns dels quals estan més preocupats per tenir contents els seus que pel que puguin entendre els votants. Tenen les cadires bellugadisses i es tracta d'aprofitar els micròfons per fermar-les. Llevat del president Antich, el socialista Diéguez, mal de substituir en el seu paper de repartidor d'estopa, les representants d'ERC i d'ExC, vessades de coherència ideològica i seguretat en els seus votants, i el uemita Vicens, que no té més ambicions que les reconegudes. El senyor Barceló, en posició difícil, intentà fer ideologia i marcar diferències sense trepitjar calls. Pens que ho aconseguí sense despertar efusions excessives. El funambulisme del representant formenter soci del PP és una activitat de risc: no pot quedar com endossat als populars però no té possibilitat de desempallegar-se'n. És una illa en el Parlament i un illot en la seva illa. Aconsegueix minuts i dedicació del president. Mentre el president, amb aquests minuts, aconsegueix vots a Formentera.

Fins a les sis de l'horabaixa, quan ocupà el cadafal la senyora Estaràs, no començà el debat. És un dir. La portaveu del PP va fer el discurs cap als seus, que l'aplaudiren mitja dotzena de vegades en la primera actuació. Moltes més que les rebudes pel president en tots els seus torns. Vos jur que vaig escriure l'article després d'acabar el debat però l'hauria pogut escriure molt abans. Tots els presents sabíem que tornaria a les seves dèries: el govern té escàs pes polític, mostra passivitat, no té projecte comú, és un embolic de partits coaccionat per radicals que només els interessa el repartiment del poder, no hi ha confiança entre els socis i això crea incertesa i una nigulada sobre el nostre futur i Antich és un no ningú a Madrid. Un enfilall de retrets clàssics pel qual el president ja té les clàssiques respostes preparades. Els únics temes imprevists del discurs de l'oposició eren per retreure que no s'havia parlat del «tot inclòs» ni de la reivindicació dels comerços turístics per vendre tabac. Era normal que proposàs canviar el tramvia previst a s'Arenal per un metro perquè mai reconeixeran que amb ell s'ha ofegat la credibilitat que els quedava. Dues frases per a la història: la confiança costa d'aconseguir i es perd fàcilment i no és una bona notícia que IB3 tengui color polític.

El president, que pretén avorrir-nos amb el seu to baix, no hagué de fer esforç per demostrar que la pepera és esclava del seu passat i, el que és pitjor, del futur incert del seu lideratge i de les desbarrades dels seus companys a Madrid. Així que es dedicà a fer retrets al govern Matas-Estaràs perquè ella, en cap moment, centrà el debat en el discurs de despús-ahir. Tot eren avantatges per al socialista malgrat que, encara que sigui mal de creure, la senyora Estaràs assolí el seu objectiu amb nota: per ara -i cal remarcar per ara- els seus li fan pinya i no qüestionen la digitació del fugat. El cert que és que no sabem qui haurà l'any que ve a la seva cadira. Ella tampoc.

ferranaguilo@ono.com

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris