nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Promocions públiques a sòl rústic

Està generant una certa polèmica l'anunci del conseller d'Habitatge que una part dels futurs habitatges sotmesos a algun règim de protecció pública es construiran a terrenys que actualment estan classificat a sòl rústic. Allò que em sembla més interessant de la polèmica són les idees preconcebudes que s'amaguen darrera els posicionaments. Perquè quan es refusa la mesura perquè afecta sòl rústic, el que s'està dient és que els creixements residencials de les ciutats no s'han de fer en aquesta classe de sòl. Idea que xoca amb els fonaments tradicionals del dret urbanístic. Fonaments com el caràcter dinàmic de l'urbanisme. Què vull dir? En un moment determinat, estàtic, als municipis hi ha tres categories de sòl. El sòl urbà que -perquè ens entenguem i de forma reduccionista- és el sòl que compta amb els serveis urbanístics i que es troba bàsicament edificat. La segona categoria és el sòl urbanitzable que ve conformat pels terrenys elegits pel planificador perquè siguin transformats -passin de rurals a urbans- a través del procés urbanitzador; aquests terrenys estan en transformació. La tercera categoria és el sòl rústic, aquell sòl que en aquest moment determinat no serà objecte de transformació. Lògicament però, el pas del temps fa que s'acabi el procés urbanitzador del sòl urbanitzable i, en conseqüència, que aquest sòl deixi de ser urbanitzable i passi a ser urbà. Com que les poblacions no han deixat de créixer el que succeix és que per absorbir aquests nous creixements el planejament urbanístic es veu en la necessitat de fer noves previsions de sòl urbanitzable, és a dir, es veu en la necessitat de reclassificar sòl rústic que així passa a ser sòl urbanitzable. Bé, fins aquí els fonaments clàssics. A les Illes Balears la preocupació per la preservació del territori ens ha duit a voler contenir el creixement. Aquesta contenció s'ha fet de moltes diverses maneres. Ara bé, resulta que aquesta preocupació sembla que ha desembocat en la idea que no es pot classificar nou sòl urbanitzable, el caràcter rústic deixa de ser una classificació mutable amb el temps per erigir-se en una categoria fossilitzada i eterna, per dir-ho d'alguna manera. Això evidentment és una novetat, una novetat que segons el punt de vista que un tengui sobre el nostre territori serà positiva o negativa, però en tot cas una novetat sobre els conceptes clàssics. El problema ve quan els poders públics paral·lelament amb aquesta novetat es veuen en la necessitat de dur a terme habitatge sotmès a algun règim de protecció pública que faciliti i faci efectiu el dret d'accés a l'habitatge. Certament que via rehabilitació i que via increment de les densitats i les edificabilitats, accions totes elles que es donarien en sòl urbà o sòl urbanitzable, és possible assolir en part l'objectiu de més habitatge públic. Ara bé, no ens enganem, la forma més normal seria a través de noves classificacions de sòl urbanitzable. No és que em semblin malament les opinions contràries a aquesta fórmula més normal, el que em sembla és que demostra la complexitat de fer efectiu objectius ben legítims, la complexitat d'encaixar peces que resultan de difícil encaix. Destacar en aquest sentit que el compromís adquirit pel president Antich al debat de política general sobre la previsió d'una partida pressupostària per adquirir sòl per fer promoció pública, és una mesura ben assenyada i realment efectiva. Sigui com sigui, vull insistir en què hauria de ser el mercat qui de forma majoritària fes efectiu el dret a l'habitatge; i les administracions poden ajudar a què això sigui així a través de la via fiscal o a través de la millora de l'arrendament i el desnonament. Incrementar densitats o edificabilitats, en principi, no és una opció xereca; el que succeix és una idea que s'ha d'analitzar cas a cas perquè molt sovint l'execució de la idea donaria lloc a una ordenació no harmònica, caòtica, de baixa qualitat. Incrementar densitats o edificabilitats suposa també incrementar les previsions d'espais lliures, zones verdes, equipaments... En definitiva, el debat és ben interessant i som dels que crec que s'ha d'afrontar, perquè cal actuar, ara bé, siguem conscients que això no és mollar bolla.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris